Quins cinc clubs van votar dos descensos?
del descens del Manresa i la Penya
La darrera assemblea de l'ACB va servir per accentuar encara més els dos grups que hi ha en la Lliga Endesa. Els que juguen l'Eurolliga i els que la volen jugar, i la resta. Un dels punts que calia decidir era si havien de descendir un o dos equips tenint en compte que la lliga ha quedat en només disset equips en lloc dels divuit que hi havia fins ara. Per a clubs catalans com l'ICL Manresa i el Divina Joventut, que tenen pressupostos limitats i plantilles, en conseqüència, també inferiors respecte a la classe mitjana de l'ACB, el que interessava era que només en baixés un. Però en l'ACB les decisions no s'aproven si no voten a favor tres quartes parts dels clubs que en formen part. Els equips que hi van votar en contra van ser el Barça, el Madrid, el Baskonia, l'Unicaja i el València, curiosament aquests dos últims clubs perjudicats clarament per l'Eurolliga, ja que n'han quedat fora i saben que si no guanyen l'Eurocopa o queden campions de l'ACB no la jugaran. Però, per què és preocupant per a alguns equips catalans aquesta decisió? Doncs per dos factors. El primer perquè l'estiu que ve, a diferència dels últims anys, es rebaixarà el cànon substancialment, cosa que permetrà que els equips de la LEB que vulguin pujar a l'ACB hi puguin fer front, cosa que no ha passat en els últims anys. L'altre, perquè la majoria d'equips que no lluitaven pel títol s'han reforçat i han invertit més que l'any passat, cosa que no han pogut fer ni el Manresa ni la Penya. És clar, doncs, que en una mateixa lliga hi ha interessos diferents. Els grans volen reduir encara més el nombre d'equips per tenir menys partits i un calendari menys carregat d'enfrontaments. Amb la nova Eurolliga que comença la setmana vinent, els equips tenen trenta jornades de lliga regular, només dues menys que en l'ACB, i juguen contra grans potències. El problema és que per gaudir-ne hagin de perjudicar els més pobres.