Ludde Hakanson, base del Barça

Anem al gra, que és tard i ja plou.

A mitja tem­po­rada pas­sada va arri­bar a un Sevi­lla que ni tom­bava ni girava i va coman­dar la flota de San Pablo de tal manera (12,6 de valo­ració en 27,7 minuts) que l'equip, setzè en la pri­mera volta, fou el vuitè millor de la segona (que és quan es repar­tei­xen els trum­fos). A mode d'home­natge, en l'última jor­nada va per­ju­di­car els sen­tits de més d'un ano­tant 26 punts (8/9 tirs) en 28 minuts. Aquest estiu, després de l'habi­tual període d'entre­na­ment indi­vi­dual que s'autoim­posa entre tem­po­ra­des, va pre­o­cu­par-se que la selecció del seu país, Suècia, no abaixés la mirada con­tra Rússia i Bòsnia en el pre­eu­ro­peu, i en l'últim par­tit va fre­gar el tri­ple doble amb Khvos­tov i Bikov al davant. Diu­menge, tot just amb qua­tre entre­na­ments mal comp­tats amb els nous com­panys, va dis­pen­sar 11 assistències a canvi d'una pilota per­duda dei­xant el base de l'equip rival, més aviat moti­vat perquè tor­nava al pavelló que havia estat casa seva, amb una valo­ració exacta de 0.

Es pot no conèixer el juga­dor o conèixer‘l només de pas­sada, però fins i tot en aquests supòsits és per fer-se'n creus que avui Ludde Hakan­son esti­gui al Fuen­la­brada sent com és juga­dor del Barça.

Fa tres mesos, d'un plan­te­ja­ment ini­cial que hi havia al Palau, entre pitos i flau­tes es va arri­bar a mit­jans juliol amb Tyrese Rice i Gui­llem Vives en el dibuix de la plan­ti­lla. Ente­sos, Hakan­son cedit. Quan l'ope­ració Vives va anar a can pis­traus, es va deci­dir fit­xar un juga­dor que no és base, que no li agrada jugar de base i que només ho fa de cert grat quan la mare pàtria fin­lan­desa li ho demana perquè el bàsquet a Finlàndia no és l'hoquei gel i són els que són. Un escorta que pot pujar la pilota i orde­nar el joc per donar des­cans al base (quan aquest és a pista, al seu cos­tat, i no a la ban­queta). És un plan­te­ja­ment, d'acord. Però una vegada l'infor­tuni treu de cir­cu­lació per un bon temps Pet­teri Kopo­nen, ja a 19 de setem­bre, fa de mal com­pren­dre que quan Hakan­son torna del pre­eu­ro­peu aterri a Madrid i no a Bar­ce­lona. Hakan­son, al club des que tenia 15 anys i bar­ce­lo­nista des que era menut –sí, aquells 26 punts de l'última jor­nada van ser con­tra el Madrid, amb Llull i Ser­gio al davant–, un juga­dor que no et costa cap calé i que encara té un con­tracte d'estar per casa. No s'entén i frega l'inde­fen­sa­ble que amb la pre­ca­ri­e­tat física i estruc­tu­ral que té la plan­ti­lla en una posició tan escru­po­losa com la de base, el base més clàssic que el Barça té amb con­tracte des­ple­gui la seva força de tre­ball en un altre equip. Hakan­son, juga­dor de for­mació, cap mal­de­cap a l'hora d'encai­xar fit­xes, que física­ment i emo­ci­o­nal­ment millora el ves­ti­dor.

I és secun­dari si l'entre­na­dor no el coneix prou o pel poc que el coneix no l'hi fa el pes. O que el mateix juga­dor pugui rece­lar pen­sant que quan tot­hom esti­gui sa no jugarà. Com a club, ara i avui, el Barça ha de posar Hakan­son a dis­po­sició de l'equip i dei­xar que la seva qua­li­tat i la seva mar­cial deter­mi­nació es gua­nyin en dos entre­na­ments l'entre­na­dor (i uns 20 minuts ben bons de joc per par­tit). I quan les cir­cumstàncies rea­gru­pin la plan­ti­lla, el que pas­sarà és que s'estarà una mica menys lluny de la resta d'equips d'Euro­lliga, que en la pràctica tota­li­tat afron­ten amb tres bases una tem­po­rada car­re­gada com la que comença. I no és un detall menor, de pas­sada es començarà a donar con­tin­gut a la (inson­da­ble) qüestió del model.