Tothom sap que el triatló és un esport que combina la pràctica de tres disciplines: la natació, el ciclisme i la cursa a peu. És un esport relativament jove –si el comparem amb els esports més tradicionals– però ben arrelat que compta amb milers de participants. I com que, a més, n'hi ha diverses modalitats –esprint, olímpica, llarga distància...– el pot practicar tothom. Fins i tot per als llocs on no hi ha una massa d'aigua per fer la natació es van inventar el duatló: ciclisme i cursa a peu. Un esport molt i molt popular que, com que es practica a l'aire lliure, enmig de les ciutats, atreu molts espectadors. I a més permet que els triatletes aficionats puguin competir al costat dels professionals.

Tot perfecte, excepte, pel meu gust, és clar, una cosa: les proves de relleus com la que es va fer diumenge en el triatló de Barcelona amb Mireia Belmonte, Miguel Indurain i Martín Fiz de protagonistes. Si la gràcia del triatló és que un esportista ha de nedar, anar en bici i córrer, què hi pinta una prova en la qual els participants no compleixen les regles bàsiques del triatló? Perquè, en els relleus d'aquesta mena, un fa el tram de natació; un altre, el de ciclisme, i el tercer, el de cursa a peu. I això no és triatló. Sí que és triatló els relleus en què cada participant fa les tres proves i quan acaba passa el testimoni a un company i aquest a un tercer. I el que arriba primer guanya. En atletisme i natació, els relleus de 4x100 m, per exemple, consisteixen en el fet que cada participant fa 100 metres, no que entre tots facin els 100 metres.

I una mica això és el que van fer els tres grans esportistes diumenge en el triatló de Barcelona. Ja ho havien fet fa un mes a Sevilla en una prova similar. L'equip, patrocinat pel patrocinador –valgui la redundància– del triatló, va ser la gran atracció mediàtica de la cursa i el que va acaparar l'atenció en detriment dels veritables triatletes, els que es mullen, pedalen i corren. Només cal repassar per a qui van ser els titulars en la majoria de mitjans.

Segurament la presència de Belmonte, Indurain i Fiz va donar a la prova barcelonina una atenció mediàtica que no hauria tingut sense ells, però no sembla una bona manera de promocionar el triatló de veritat. El que fan Javier Gómez Noya, Mario Mola, Carolina Routier o el vencedor de diumenge, Fernando Alarza. Ells són triatletes i haurien de ser els protagonistes.

Ja hi ha prou esports i proves perquè ens anem inventant coses que poc o gens tenen a veure amb l'esport. I si la intenció és popularitzar el triatló, a veure com els expliquen el que és aquest esport als vailets que van veure el que feien Belmonte, Indurain i Fiz. Un triatló és combinar tres esports per complir una distància, no combinar tres esportistes, mediàtics, a més, per fer el mateix.