La violència als estadis de futbol és un tema massa recurrent. L'Espanyol està intentant eradicar-la de la seva nova grada d'animació, anomenada La 1900. La intenció és crear un ens modèlic en què es puguin emmirallar altres equips de la lliga. Ningú pot discutir que l'objectiu és bo, però cal no demonitzar els aficionats de la Curva i la Juvenil. Uns personatges violents no fan el tot ni la cosa, i en això s'ha de fer especial èmfasi i també ho haurien de tenir en compte els que formen part d'aquests grups de seguidors, perquè uns pocs estan embrutant la imatge de molts i no és just. Com tampoc ho és qualsevol tipus d'actitud violenta que es viu als camps d'arreu de l'Estat els caps de setmana. Qualsevol de nosaltres ha conviscut al costat d'un pare que insulta un nen, un entrenador o un col·legiat per recriminar-los una acció determinada. Això també és violència i és deplorable. D'exemples, n'hi han molts. A Gondomar, Galícia, un pare va agredir un tècnic a cops de puny per enviar el seu fill a la banqueta. O els incidents entre pares en un partit de juvenils a Zizur (Navarra). Les dues accions són del cap de setmana passat. No cal pertànyer a un col·lectiu per veure actituds execrables en l'esport. Per damunt de tot s'ha de restablir el sentit comú, i això depèn de fomentar uns valors ètics i de respecte. Anar a veure futbol, sigui d'elit o del planter, no es pot convertir en un acte en què abocar les nostres misèries diàries. La violència té la seva gènesi en la mala educació. Perquè insultar és el pas previ cap a un mal major i en molts casos hi ha nens que ho escolten i que actuen per imitació. Un futur hooligan no es fa per generació espontània, sinó que ha de tenir mestres que li vagin alimentant l'odi. L'eradicació de la violència en el món de l'esport ha de començar per un mateix. Tu, jo i ells som models de comportament i les actituds que prenem a la vida afecten els altres. Entendre l'esport com un lloc de confrontació és el primer pas per encendre la metxa de la violència.