Sense al·licients
ha anat trampejant
a les pistes totes aquestes dificultats econòmiques
És cert que la lliga ACB fa tot just tres jornades que ha començat, però les sensacions que ha deixat el Joventut de Badalona durant la pretemporada i en aquests primers partits de competició no han estat gaire engrescadores. No només per les derrotes, sinó, sobretot, pel joc exhibit fins ara i pels dubtes que genera la configuració final de la plantilla. La impressió és que la Penya s'ha anat debilitant a mesura que han anat passant les temporades. Ha anat perdent llençols en cada bugada. Les contínues retallades del pressupost, obligades pel deute que l'entitat arrossega des de fa temps, condicionen cada cop més el projecte esportiu d'un dels clubs més emblemàtics i amb més història del país. I ara mateix fa tot l'efecte que després de tantes retallades s'ha acabat tocant l'os. I quan s'arriba a aquest extrem cal anar amb molt de compte.
Aquests últims anys la Penya ha anat trampejant a les pistes totes aquestes dificultats econòmiques. Alguna temporada, fins i tot, amb una nota final més que notable, però això no vol dir que cada any hagi de sortir bé.
L'afició ja fa temps que viu aquest llarg trajecte amb una certa resignació, conscient del delicat moment que passa el club, i sabent també que en un futur a curt i a mitjà termini no sembla pas que les coses hagin de canviar gaire. És veritat que la permanència en la lliga ACB és, sens dubte, un objectiu important. Però no ens enganyem, no és cap al·licient. Un al·licient, tal com diu la mateixa paraula, és un incentiu o una cosa atractiva. I la fita de no perdre la categoria en té molt poc, de tot això.
Potser és hora de reflexionar a consciència. I potser també és el moment de valorar que tot plegat no és només per culpa de les descomunals diferències de recursos i avantatges, que hi són, entre uns determinats clubs i la resta. També per moltes altres coses, que probablement tampoc no es deuen haver fet gaire bé, i que són intrínseques de cada entitat.
Segurament és una manera massa crua o freda d'analitzar la situació, però, desgraciadament, no gaire allunyada de la realitat. I voldria equivocar-me.