Hi ha diver­sos tipus d'assas­sins. Aquells als quals veus venir, que saps que són letals si són capaços d'apro­par-se al seu objec­tiu, i els que són més dis­crets. Aquests últims nor­mal­ment apa­rei­xen en llocs ines­pe­rats, són impos­si­bles de detec­tar i també són con­tun­dents. En el fut­bol, en l'art de fer ser­vir l'ingeni per inten­tar ferir el rival, passa exac­ta­ment el mateix. Hi ha assas­sins en sèrie, gole­ja­dors capaços de fer gol des de qual­se­vol posició. Els rivals inten­ten fre­nar-los de qual­se­vol manera, però tot i així aca­ben fora­dant les xar­xes de manera sal­vatge. En la lliga espa­nyola, els màxims expo­nents d'aquesta nis­saga de depre­da­dors són Cris­ti­ano Ronaldo, Messi, Luis Suárez i Gri­ez­mann, entre d'altres. Gole­ja­dors insa­ci­a­bles. Aquesta jor­nada pas­sada, una de les més prolífiques dels últims temps en la lliga espa­nyola, ens ha rega­lat molts gols de mig­cam­pis­tes que arri­ben des de la segona línia: assas­sins silen­ci­o­sos. El Sevi­lla feia més d'un any i mig que no gua­nyava fora de casa en la lliga. Es va plan­tar a Butar­que, ter­reny del Leganés, amb la intenció de tren­car la mala ratxa. Va patir de valent, l'equip de Sam­pa­oli. Cap dels seus davan­ters va mar­car, però sí que ho van fer els seus mig­cam­pis­tes, que van arri­bar per sor­presa a l'àrea. Nasri, Franco Vázquez i Sara­bia van exe­cu­tar el Leganés. Al Barça, la MSN acos­tuma a cop­sar les por­ta­des i els grans elo­gis. Rafinha, menys habi­tual en els grans titu­lars, també vol pro­ta­go­nisme. I quina millor manera que fent dos gols con­tra un Dépor que va assis­tir atònit a les gani­ve­ta­des d'un assassí silenciós. L'Atlético de Madrid cada cop ens està acos­tu­mant més a exhi­bir un fut­bol ata­cant d'altíssim nivell. Ja no és aquell equip rocós que gua­nyava 1-0 amb un gol de córner o una geni­a­li­tat de Gri­ez­mann. L'altre dia va atro­pe­llar el Gra­nada amb set gols, i cap dels set el va fer un dels davan­ters. Fer­reira Car­rasco i Gaitán es van afe­gir a la festa, sor­pre­nent la defensa anda­lusa i afu­se­llant-la sense escrúpols. L'altre equip de la ciu­tat, el Real Madrid, va come­tre un homi­cidi mas­siu a camp del Betis. No tota la res­pon­sa­bi­li­tat gole­ja­dora va recaure sobre els tres ata­cants prin­ci­pals, sinó que Isco, arri­bant des de posi­ci­ons més endar­re­ri­des, va asses­tar dos cops mor­tals a la dèbil defensa verd-i-blanca. Roberto Tor­res, mig­cam­pista de l'Osa­suna, va sig­nar un golàs per donar la pri­mera victòria de la tem­po­rada a l'equip navarrès. Aquesta és una de les grans rique­ses de la lliga espa­nyola: el com­po­nent de geni­a­li­tat que apor­ten homes que estan lluny dels grans focus mediàtics. Han apa­re­gut els assas­sins silen­ci­o­sos.