Odriozola diu adéu i plora pel dopatge
José María Odriozola deixarà finalment la presidència de la Federació Espanyola d'Atletisme després de 27 anys en el càrrec. El 26 de novembre hi ha eleccions, i un exatleta –el català Manel González, Raúl Chapado o Isidoro Hornillos– serà el seu successor. Aquesta setmana, Odriozola va fer una repassada, per a l'agència EFE, a la seva etapa com a president de la federació espanyola. És força significatiu que l'agència de notícies espanyola dividís la informació que va servir als seus abonats en dues parts, una de les quals estava gairebé íntegrament dedicada al dopatge. El títol d'aquesta peça era “Tots els meus moments dolorosos estan relacionats amb el dopatge”.
Odriozola ha estat al capdavant de l'atletisme espanyol en la seva etapa més gloriosa. Sota la presidència dels seus predecessors, Alfredo Forcano i Juan Manuel de Hoz, l'atletisme espanyol va començar a guanyar les seves primeres medalles internacionals –Carme Valero, Jordi Llopart, Josep Marín, José Manuel Abascal...–, però ha estat la presidència d'Odriozola la més fructífera en èxits. I també en casos de dopatge. Odriozola ho recordava a EFE: “Des dels anys vuitanta que lluito contra el dopatge, encara que aquí se m'acusi d'haver-me empassat positius. Noms com ara Alberto García, Julio Rey, Marta Domínguez i Paquillo Fernández són casos molt notoris, moments dolorosos per a mi.” Deia Odriozola també que semblava que ell fos el culpable per no haver-se assabentat del que feien aquests atletes i que “els que fan trampa van sempre un pas endavant”. Odriozola és catedràtic en bioquímica, és un científic i sap, o pot saber, tot el que vulgui sobre dopatge. De fet, sempre ha posat en qüestió el passaport biològic, al qual no dóna una validesa total.
És evident que no són culpa d'Odriozola aquests positius, però sí que és culpable d'haver mirat cap a un altra banda –millor dit, cap a l'estranger– en els temes de dopatge. Al final va tenir raó amb els seus atacs a l'atletisme rus, però si hagués estat tan diligent amb el que feien els seus atletes –i entrenadors i metges, perquè un atleta sol no fa res– com amb els russos, potser haurien enxampat abans els pecadors i també n'hauria caigut algun altre. La llista de sancionats per dopatge durant l'era Odriozola és quasi tan llarga com els anys que ha estat president. Als abans esmentats hauríem d'afegir Sergio Sánchez, Josep Lluís Blanco, Josephine Onya, Raúl Fernández, David Martínez, Yesenia Centeno, Alemayehu Bezabeh, Alessandra Aguilar, Estela Garcia, Antonio Giménez Pentinel, Mohamed Marhoum, Àngel Mullera, Iván Hierro, Miguel Ángel Gamonal...