El Barça, per tot el que significa, però en general el futbol i altres esports i equips permeten encarar l'existència i els reptes quotidians millor. Ajuden a posar-hi més desig de felicitat, optimisme i il·lusió per damunt de dolors, malalties, derrotes, fracassos i pèrdues irreparables. Així som el comú dels mortals, no les elits polítiques que no entenen res a part de les seves dèries i interessos, com acabem de veure amb el PSOE o amb l'incomprensible exposició de l'Ajuntament de Barcelona ideada per creguts esquerrans de casa bona.

La grada d'animació del Barça contra el Manchester City va ser una meravella d'alegria i joia, d'estètica, ètica i escenografia. A un partit vibrant, s'hi va sumar la xerinola festiva de gent que sap que animar vol dir sumar i gaudir, donar suport i estimar, tot evitant insults que només et fan mal a tu mateix i encoratgen o irriten a qui s'ofèn.

La permissivitat zero amb la violència hauria de ser un concepte sagrat, no és així gaire sovint per culpa de directius ineptes, jugadors estúpids, clubs autoritaris i seguidors amb massa alcohol a la sang. Aquí és on fallen la UEFA i la FIFA i les federacions i clubs que no expulsen aquests covards violents instal·lats en el nombre al qual individualment no saben fer front per una personalitat inadaptada a viure i conviure amb tothom sigui com sigui, pensi com pensi, parli com parli, cregui el que cregui.

Han valgut la pena tantes i tantes prevencions abans de donar el vistiplau a la grada d'animació, però em trec el barret per la seva actuació dimecres passat, ja que quan no gaudia del futbol ho feia d'uns aficionats que saben anar al camp a divertir-se i fer divertir. Barretada!

Ara bé, a qui actuï com a poma podrida dins del sac del fem, no es mereix res més.