Necessiten la sang

Si em calgués expli­car per què tres o qua­tre juga­dors aca­ben per terra amb les mans al cap després de l'impacte d'objec­tes poc con­tun­dents, no par­la­ria, ni que aquell equip em fos ben antipàtic, de simu­lació, de pro­vo­cació o de ridícul. Pen­sa­ria, per exem­ple, en el dia que cami­nant pel car­rer em va sobre­sal­tar un impacte al cap que em va fer doble­gar les cames i em va dei­xar asse­gut a terra. Era un paquet de tabac buit que un incívic havia llençat balcó avall, res con­tun­dent que fes mal, però això ho dic ara, no en els tres eterns segons poste­ri­ors a l'ines­pe­rat ater­ratge a la closca, plens d'una incer­tesa ini­ci­al­ment encara indis­so­ci­a­ble de la no-con­tundència. És el des­con­cert i no el cop el que et tomba i et fa posar les mans al cap bus­cant la sang que no raja, però que tems veure bro­llar. Un robot pro­ces­sa­ria de seguida que l'impacte de paper equi­val a dany zero, però els humans neces­si­tem posar en ordre l'alte­ració que un ensurt genera abans de raci­o­na­lit­zar que aquí no ha pas­sat res. El mal és quan alguns humans –que a sobre manen– actuen com robots i neces­si­ten la sang com a paràmetre que dic­ta­mina la gra­ve­tat dels fets. Com que, per sort, cap dels juga­dors del Barça que van caure a Mes­ta­lla espan­tats per la pluja d'ampo­lles no es va aixe­car banyat en sang –el plàstic pot tallar–, els humans robo­tit­zats ja poden pres­cin­dir d'un fet tan humà com l'ensurt i cap­gi­rar gro­lle­ra­ment el relat. La reacció ins­tin­tiva és ara la pre­me­di­tada i la que és un mal exem­ple per als infants. El més trist de tot ple­gat és l'opor­tu­ni­tat per­duda d'actuar –com s'espe­ra­ria d'un pre­si­dent de la LFP que pre­servés el pro­ducte– fugint d'asse­nya­lar vícti­mes i cul­pa­bles. A més de san­ci­o­nar el València, aquest era un bon cas per fer peda­go­gia sobre reac­ci­ons ins­tin­ti­ves ben huma­nes, recor­dant alhora que els gols de la victòria a camp con­trari seria millor cele­brar-los al mig del camp i no al córner. Però Tebas només entén d'extrems. Espe­ci­al­ment del de la dreta.