Ni abans tot era blanc ni ara tot és negre. Ni les deu victòries amb què Pep Guardiola va arrencar la seva aventura a Manchester eren una referència ni tampoc ho són ara els sis partits que encadena sense guanyar. “Arribarà el dia en què perdrem i ens criticaran”, va predir el català. I el dia ha arribat. I ho ha fet amb severitat. Per fortuna pròpia i per al Manchester City, Guardiola és dels que no titubeja, la derrota no fa més que refermar-lo en la seva idea. I no té motius per no fer-ho. És cert que els 21 títols aconseguits en set anys són un matalàs de confort evident, la barana en què recolzar-se davant el vendaval, un para-xocs a crítiques oportunistes, als que apunten a l'estil quan el que falla són els resultats, però Guardiola té motius per sentir-se optimista fins i tot ara que el seu equip no guanya des del 24 de setembre.

Paradoxalment, les victòries que va aconseguir el conjunt skyblue a principi de temporada van coincidir amb un moment encara molt embrionari, en què la contundència ofensiva de Sterling, Nolito o Agüero van pesar per sobre de l'harmonia col·lectiva del City. Contra el Sunderland, en la jornada inicial, o fins i tot en la golejada contra l'Stoke City, per exemple, l'equip de Guardiola no va jugar bé, va concedir excessius contraatacs i li va costar ser efectiu en la pressió. Amb el pas de les setmanes, en canvi, l'equip sí que ha anat incorporant el segell que pretén l'entrenador. És cert que amb llacunes, com contra el Tottenham o dimecres a Old Trafford, però també amb estones en què el City ha destil·lat una aroma molt Guardiola. En la primera part contra l'Everton, per exemple, un rival perillós al contraatac amb Bolasie i Deulofeu, el City va fer un exercici de pressió i de domini molt estimulant. O fins i tot contra el Barça vam assistir a un equip que, tot i desconnectar-se del partit al final, estava viu. Sentia el que feia, una sensació que ja de per si millora el que era amb Pellegrini i que és molt visible en les sensacions que transmeten jugadors com Otamendi, Sterling i Fernandinho, ànimes en pena l'any passat i que ara transmeten passió futbolística. Aquest ha de ser el millor símptoma per creure en el que està fent Guardiola.