L'epi­sodi de Mes­ta­lla queda lluny, però convé no per­dre de vista la seva estela. Fora de la gespa, l'arbi­tratge marca Undi­ano, el pre­si­dent de la lliga ten­denciós i poc pro­fes­si­o­nal i la falta d'escrúpols d'alguns mit­jans de Madrid per impo­sar un relat fic­tici ja eren de sobres cone­guts; però la des­con­fiança que ins­pira el Comitè de Com­pe­tició per la falta de rigor i par­ci­a­li­tat demos­tra­des en aquest cas és ara una evidència. En el pla fut­bolístic, la gana i l'incon­for­misme del Barça i la capa­ci­tat de la ban­queta de Luis Enri­que per ali­men­tar l'equip són el mis­satge que trans­cen­deix i que una set­mana més tard s'ha vist con­fir­mat.

El Barça va des­pat­xar dis­sabte pas­sat el par­tit número 1.500 al Camp Nou com un més d'aquesta pri­mera fase de tem­po­rada, amb més eficàcia que gla­mur, però demos­trant que les ambi­ci­ons no ente­nen d'excu­ses, sinó de tre­ball. Està clar que el car­tell del Gra­nada era dels més tram­po­sos pos­si­bles, és cert que a les bai­xes de Piqué, d'Alba i d'Arda s'hi afe­gia la d'un Ini­esta espe­ci­al­ment valuós davant un rival atrin­xe­rat i, a més, Luis Enri­que va reser­var Ser­gio Bus­quets per al segon duel amb el Man­City de Guar­di­ola a l'Eti­had Sta­dium, amb la clas­si­fi­cació i el pri­mer lloc de grup a la Cham­pi­ons en joc. Però l'equip va actuar amb res­pon­sa­bi­li­tat a les neces­si­tats del duel, con­ver­tint Ter Ste­gen en un espec­ta­dor més i dei­xant la por­te­ria a zero per ter­cer cop en els qua­tre últims par­tits. Res a veure amb la sag­nia dels nou par­tits ante­ri­ors amb només tres clean shits i onze gols encai­xats inclo­sos els que van cos­tar els tres punts davant l'Alavés en un esce­nari de par­tit molt equi­pa­ra­ble.

La millora defen­siva era indis­pen­sa­ble per afron­tar el futur amb opti­misme i comença a ser una rea­li­tat força con­tras­tada. L'altra bona notícia és que les bai­xes, nom­bro­ses i sen­si­bles, segur que han afec­tat el poten­cial de l'equip, però no la seva capa­ci­tat de res­posta. Piqué i Alba van caure davant el City i l'equip es va sobre­po­sar (4-0); Ini­esta va caure davant el València i la res­posta va ser idèntica. Davant el Gra­nada, pot­ser no es va resol­dre qui assu­meix interi­na­ment el rol d'Ini­esta, però Rafinha va ser qui va mar­car la diferència amb el seu cinquè gol en sis par­tits. I al seu cos­tat, Denis i Digne pot­ser no van pas­sar de la cor­recció política, però Raki­tic al pivot i Umtiti al cen­tre de la defensa van cer­ti­fi­car que el recep­tari de recur­sos de Luis Enri­que no només és més extens (que ja ho sabíem) sinó que és bas­tant més fia­ble que la tem­po­rada pas­sada.

Hi ha una part d'auto­re­gu­lació que explica el par­tit davant el Gra­nada i la mínima victòria final. Passa poc que el tri­dent dele­gui la potes­tat de mar­car les diferències i omplir les por­ta­des. Coin­cidència? Segu­ra­ment aquest ves­pre tin­drem la res­posta.