“Davant de l'atac d'un lleó, la gasela no necessita ser més ràpida que el depredador. Només li cal ser més ràpida que algun altre antílop per sobreviure”, diu un dels proverbis africans més populars. Si ens hi parem a pensar, té molt de sentit. Quan les coses es posen difícils, és complicat exhibir la millor versió d'un mateix. El que sí que podem fer és lluitar al màxim per tal de no quedar-nos despenjats i poder sobreviure.

En el futbol, un reflex a petita escala de la vida, passa exactament el mateix. En la lliga espanyola, s'estan començant a definir certes coses. En primer lloc, que en la part alta de la classificació hi haurà més equips del que és habitual. I és que a Sevilla i a Vila-real sembla que li han agafat el gust a conviure entre l'elit del futbol estatal. Per baix, però, la cosa comença a ser una mica dramàtica per a alguns equips. Saben que a final de temporada, l'atac dels depredadors s'endurà pel davant la vida de les tres gaseles més lentes. I per això tots estan fent grans esforços per no ser una de les víctimes. El Granada ha hagut de recórrer al seu recurs habitual per a situacions d'urgència. Lucas Alcaraz s'ha trobat un equip confeccionat per Paco Jémez, la seva antítesi futbolística. Encara està en procés de construir una defensa fiable. L'Osasuna és un equip que no ofereix gaires alternatives. Cinc defenses més un mig centre defensiu; la resta ho deixa tot a les mans de la qualitat de Roberto Torres i a l'encert de Riera i Sergio León. Amb aquest guió bàsic haurà de competir en cada partit l'equip de Martín per intentar salvar la categoria. Abelardo ha vist com el seu Sporting ha anat de més a menys durant la temporada. Va començar fort i ara encadena set jornades sense guanyar. Quan s'hi posa, és un equip amb molta alegria ofensiva. La falta de punteria, però, és una llosa que no el deixa avançar. El Dépor s'agafa amb força al talent del seu millor jugador: Emre Çolak. De la bota esquerra del migcampista turc neix tot el futbol de l'equip gallec. A Riazor troben a faltar Lucas Pérez, encara que saben que si es paren a recordar temps millors, el lleó se'ls tirarà a sobre, i llavors serà massa tard. El Leganés i l'Alavés són dos conjunts recent ascendits que van començar el campionat de manera brillant. Equips molt disciplinats tàcticament i generosos en l'esforç col·lectiu. Tot i això, comencen a perdre la velocitat necessària per no quedar-se enrere. L'atac del lleó del descens ja ha començat i les gaseles més febles ho saben. No volen practicar un joc meravellós. Només volen ser millors que almenys tres dels seus competidors per sobreviure en un escenari implacable.