Bumerang

Cons­ta­tat que el fut­bol viu de les erra­des i que aquest joc el pot domi­nar l'equip que sap ren­di­bi­lit­zar els seus encerts per damunt dels seus errors, es pot ana­lit­zar-ho tot del Manc­hes­ter City i el Barça de dimarts, com ja s'ha fet. No podia ser d'una altra manera. A més si en una de les ban­que­tes hi ha Pep Guar­di­ola, el par­tit i el resul­tat pre­nen més volada. I si ve d'un seguit de par­tits amb resul­tats nega­tius, encara més. I si havia per­dut clara­ment al Camp Nou fa ben poc en l'enfron­ta­ment de la Cham­pi­ons, apa­rei­xia un entre­na­dor sense recur­sos. Alguns havien d'apro­fi­tar la der­rota i recor­dar-li que s'havia equi­vo­cat. Les deci­si­ons equi­vo­ca­des que dese­qui­li­bren el joc per­me­ten a l'adver­sari refer-se. Sem­pre és així. Això passa entre equips grans, entre equips que pre­te­nen ser grans i amb equips que mai seran grans. Qui sap tro­bar solu­ci­ons als plan­te­ja­ments de l'adver­sari o al seu propi joc té un per­cen­tatge alt per gua­nyar un par­tit o per acti­var pro­pos­tes per inten­tar gua­nyar-lo i con­tra­res­tar el que plan­teja l'adver­sari. Per créixer. I això fa interes­sant l'esport. El que sigui. I des­taca les capa­ci­tat dels entre­na­dors que tre­ba­llen sovint totes les pro­pos­tes pos­si­bles. Si l'encer­ten és la seva obli­gació. Si s'equi­vo­quen és que entre tots ple­gats en fem un gra massa i li donem una importància que no té. Si es vol obli­dar i obviar el talent és un error immens. Insis­tir en l'error aliè és un bume­rang traïdor que tard o d'hora acaba arri­bant al punt de sor­tida. Sem­pre.

Ara mateix el Barça ja té la pre­visió de nego­ciar amb Messi. No vol que el talent més gran apa­re­gut mai en un camp de fut­bol tin­gui alguna pen­sada que el faci volar lluny del club blau­grana. Volen par­lar amb Messi. El pre­si­dent ho ha anun­ciat. No serà abans que es pro­po­sin altres reno­va­ci­ons que també es poden con­si­de­rar estratègiques. Serà el mes valo­rat per damunt de qual­se­vol juga­dor de la plan­ti­lla. Ho faran i tan­ca­ran la roda de reno­va­ci­ons pri­o­ritàries. Messi vol ser la cirera del pastís. I el més ben pagat i valo­rat. Messi és pre­sent. Messi és futur. Messi és impres­cin­di­ble per a un pro­jecte que vol con­ti­nuar sent gua­nya­dor. Ell ho sap. Ho sap tot­hom. Ho sabia Guar­di­ola i ho sap Luis Enri­que. Guar­di­ola va posar l'equip al seu ser­vei. Va pagar un peatge alt amb crítiques i sor­ti­des de juga­dors, però el ren­di­ment de l'argentí ha estat el més alt de la història. Ara Messi, reno­va­des les altres estre­lles i la tropa espe­ci­a­lit­zada de l'equip amb el seu vis­ti­plau, tindrà el con­tracte que vul­gui i tot allò que demani per damunt de qual­se­vol mem­bre de la plan­ti­lla. Ell és el talent. Neces­sita l'equip. I l'equip el fa més bo. I ell fa més bo l'equip. És com un bume­rang. Es retro­a­li­men­ten.