Tots esta­rem d'acord que els con­ti­nu­ats èxits del Barça en l'última dècada no hau­rien estat els matei­xos sense Leo Messi. Hauríem d'estar tots d'acord també que l'èxit del club i del mateix Messi tam­poc no hau­rien estat els matei­xos sense la par­ti­ci­pació en el joc que han tin­gut sem­pre els inte­ri­ors de l'equip. Els dos més grans i els que més influència han tin­gut en tota aquesta etapa que encara dura han estat Xavi Hernández i Andrés Ini­esta. El pri­mer gau­deix de l'esport que tant li agrada a Qatar. El segon és el capità del Barça, el guardià de l'estil. Quan ell juga, el Barça quasi sem­pre és recognos­ci­ble. Quan ell no és hi és, no sem­pre ho és. Si més no, i no crec que sigui una sim­ple coin­cidència, Don Andrés no ha estat titu­lar en cap de les tres der­ro­tes que acu­mula el Barça en aquests dos mesos i mig de tem­po­rada. L'equip de Luis Enri­que ha tin­gut llar­gues des­con­ne­xi­ons en els tres par­tits que han aca­bat en der­rota. I el capità no hi era. El Barça va per­dre de manera ines­pe­rada a casa en la ter­cera jor­nada de lliga con­tra l'Alavés. Ini­esta va sor­tir al camp en el minut 64 i no va poder remun­tar un par­tit des­astrós dels de Luis Enri­que. La segona der­rota blau­grana va arri­bar a Vigo (4-3), en una pri­mera part nefasta del Barça. Els gallecs pres­si­o­na­ven molt i es van tro­bar a fal­tar les con­duc­ci­ons del capità. Va sor­tir després del des­cans, i el joc del Barça va millo­rar tant que hau­ria empa­tat si no hagués estat per aquell greu error de Ter Ste­gen davant de Pablo Hernández. I el ter­cer par­tit per­dut va arri­bar dime­cres, con­tra el Manc­hes­ter City, amb Ini­esta de baixa per aque­lla dura entrada d'Enzo Pérez en el par­tit con­tra el València, par­tit, per cert, que també es va des­con­tro­lar quan el capità va haver de mar­xar plo­rant en lli­tera.

Falta Ini­esta, però sobre­tot el que li falta al joc del Barça és la par­ti­ci­pació dels inte­ri­ors. Quan no par­ti­ci­pen, el par­tit es des­con­trola i els de Luis Enri­que ni ata­quen bé ni defen­sen bé. En la segona part a Manc­hes­ter, van par­ti­ci­par menys els inte­ri­ors que Ter Ste­gen, i el Barça va nau­fra­gar. Tots tenim clar que el tri­dent és l'ele­ment més dese­qui­li­brant del con­junt de Luis Enri­que, però algú els ha de fer arri­bar la pilota. I quan els inte­ri­ors no par­ti­ci­pen, els tres de dalt es des­con­nec­ten, per­den la posició per poder tocar més pilo­tes i dis­mi­nu­eix el seu ren­di­ment. Ini­esta és, en aquest sen­tit, fona­men­tal. Pel seu dese­qui­li­bri en l'un con­tra un, per la seva faci­li­tat per superar la pressió, per les seves con­duc­ci­ons. Així és com la pilota arriba en les millors con­di­ci­ons als mem­bres del tri­dent. Ini­esta és impor­tant perquè els davan­ters entrin en acció i també per treure la pilota des del dar­rere quan els con­tra­ris pres­si­o­nen. Com ho van fer el Celta i el Manc­hes­ter City i com ho farà diu­menge el Sevi­lla de Sam­pa­oli. Perquè ningú ofe­reix tan­tes línies de pas­sada com Ini­esta. Ningú ajuda tant els cen­trals i també Ser­gio Bus­quets com ell. Un Bus­quets, per cert, que ho passa molt mala­ment quan els inte­ri­ors no par­ti­ci­pen. No es troba en el millor moment, el de Badia. Aquell centímetre pel qual no arriba a una pilota, com ell mateix ha reco­ne­gut, és una qüestió de forma, però tam­poc no l'ajuda un equip que es par­teix massa sovint perquè des­a­pa­reix el mig del camp, que és quan al de Badia el superen per tot arreu.