Premis
És temporada de castanyes i de premis, inclosos els que són castanyes. La setmana passada es van atorgar els de La Liga marca registrada i el gran triomfador va ser l'Atlético de Madrid, que es va endur els premis a millor porter (Oblak), millor defensa (Godín), millor jugador (Griezmann) i millor entrenador (Simeone). Sí, no es confon, estimat lector, la lliga la va guanyar el Barça. Però per a què servirien uns premis com aquests si no per abonar-se a la tendència d'intentar refer la història al gust de manera retrospectiva, posada de moda per tants polítics entestats a guanyar ara la guerra civil que van perdre els seus avis –i els meus, no es confonguin.
Premis, deia. Ahir es donaven a conèixer els finalistes de The Best, el nou premi de la FIFA al millor futbolista de l'any. Perquè la Pilota d'Or ha donat per acabada la joint venture amb el FIFA World Player i ha tornat a una votació en què només participen periodistes, un per país afiliat a la FIFA, 193 en total, i en la qual es prescindeix dels vots de capitans i tècnics de les seleccions. France Football, que atorga la Pilota d'Or, ha anunciat també els tres criteris que han de seguir a partir d'ara els votants. El primer són “les actuacions individuals i col·lectives (el palmarès) durant l'any considerat”; el segon, “la classe del jugador, és a dir, el talent i el fair-play”, i el tercer, “la carrera del jugador”. Alerta, que la revista afegeix que aquest és l'ordre de prioritats, incorporant encara més palades de non-sens a aquesta pretensió d'objectivitzar un assumpte tan purament subjectiu com el del sufragi. Posats a fer canvis, podrien haver fet que el vot fos secret, mesura que, en un context d'hipertròfia mediàtica en què es munten misses per tot, afegiria qualitat democràtica al guardó. Però ens haurem de conformar amb aquest fals afany objectivitzador manegat només com a coartada de saldo per quedar bé.
Més greu encara és la cosa de la FIFA, que ja se sap que en aquests afers és imbatible. Si la Pilota d'Or redueix votants, The Best els multiplica: hi participen periodistes, capitans, seleccionadors i ara, també, el públic, només faltaria, que podrà votar per internet. A cadascun dels col·lectius se li reserva el 25 per cent del pes de l'elecció. És una maniobra de profund esperit populista, que facilita que guanyi el jugador que tingui més excitada la parròquia de groupies digitals, i a vostè, estimat lector, li permet votar tants cops com direccions d'e-mail tingui. Democratització, en diuen d'aquesta pista lliure a la tupinada els hipòcrites, els adolescents i els desinformats. Unes castanyes?