Fer el joc a l'extrema dreta del futbol és una errada monumental. Tant o més ho és caure en els seus paranys. Any rere any, ens ofega la seva teranyina des de la lluita pel control polític del País Valencià quan el PP i el búnquer barraqueta, que no deixaven de ser els hereus del franquisme sense nostàlgia ni vergonya, es van posar com a objectiu polític dominar-lo per als seus interessos, això és, trampes i corrupció.

Els nacionalistes catalans i valencians, i massa seguidors de bona fe, cauen en la trampa de fer del València un club contrari a la cultura comuna i als valors compartits per la història. Hem de recuperar la història fraternal uns i altres i fer del València i del Barça un altre cop dos clubs germans. El València ha tingut tota mena de presidents, com el Barça, però ara que s'ha demostrat que la corrupció ens ha dut a la misèria moral, s'hauria de lluitar per fer properes les aficions, més enllà de la cridòria de mitjans que poc influencien davant les xarxes socials i els fets econòmics comuns. Només cal recordar que sense el corredor mediterrani el País Valencià no viurà el progrés que ja es nota a Catalunya.

Camuflar la venda prèvia d'Alcácer no va ajudar, però excepte el grup minoritari violent, aquí es va caure en l'error de culpar tota una afició. Per part del València, el pitjor no són quatre bocamolls, que no més, i una premsa castellana amb caiguda lliure de vendes, sinó per què el president Ximo Puig va fer d'incendiari, en contra de Neymar concretament, i parlant de diners. La resposta és meridiana, acabava de trair el PSPV i Pedro Sánchez, i des del fanatisme madridista podia difuminar posar el govern de País Valencià al servei de l'Espanya de sempre, la del PPSOE.