Dilluns, un any i mig després de la final de Berlín, punt de par­tida del cas de les este­la­des, la UEFA i el Barça, el club va expo­sar a Lau­sana davant el Tri­bu­nal d'Arbi­tratge de l'Esport la seva defensa basada en un gran argu­ment cen­tral: la UEFA ha d'assu­mir que no pot estar per sobre del dret a la lli­ber­tat d'expressió, se suposa que de jerar­quia una mica més alta que les nor­ma­ti­ves d'una com­pe­tició de fut­bol. A aquesta mare dels ous hi havíem arri­bat els comuns mor­tals el mateix dia que vam tenir conei­xe­ment d'aquest dit de la mà negra, que no perquè la direc­tiva la uti­litzi per ama­gar algu­nes ver­go­nyes deixa de ser certa. Als que gover­nen el club, aquest cas els inco­moda, i per això són al TAS, per anar sumant instàncies que deri­vin en una solució diplomàtica que ells ano­me­nen “arri­bar fins al final” o, per con­tra, poder dir que han fet tot el pos­si­ble. Ni bus­car una solució diplomàtica ni fer tot el que sigui pos­si­ble és menys­pre­a­ble, però si real­ment es tracta d'arri­bar fins al final, pot­ser va sent hora de fer-se una pre­gunta: si el TAS no resol impla­ca­ble­ment con­tra la UEFA i l'ens con­ti­nua fent val­dre una nor­ma­tiva pri­vada per apla­car un dret gene­ral, fins a quin punt el Barça en vol con­ti­nuar sent còmplice? Anant al gra: estem dis­po­sats a dei­xar de jugar la Cham­pi­ons? Ai las! Si posem això sobre la taula, plou­ran llàgri­mes lamen­tant que per culpa de les este­la­des ja no podrem ser cam­pi­ons d'Europa, allò que sem­bla que avui resu­meix 117 anys d'història indis­so­ci­a­bles dels valors cívics, les lli­ber­tats naci­o­nals i els drets uni­ver­sals.

Fa temps que defenso que és un error haver ele­vat la Cham­pi­ons a un altar gai­rebé místic, perquè és l'altar des d'on la UEFA et fa petit i submís per molt que bra­mis amb raó. En l'Euro­lliga de bàsquet, ningú san­ci­o­narà una este­lada. Perquè Jordi Ber­to­meu és català? No, perquè qual­se­vol norma s'escriu asse­guts en una taula amb els clubs, que un dia van ser insub­mi­sos amb la FIBA i van anar fins al final de debò.