Per damunt de tot, Espanya
Xavier García Albiol es va esborrar ahir ell mateix de la llista de presumptes candidats a substituir Miguel Cardenal en la Secretaria d'Estat per a l'Esport, que implica també ser el president del Consell Superior d'Esports (CSD). El president del grup parlamentari del Partit Popular al Parlament de Catalunya ho va deixar ben clar amb una piulada que enllaçava amb una altra del web de l'edició digital d'un diari: “La defensa dels catalans que ens sentim espanyols a Catalunya requereix presència i dedicació. Ara aquest és el meu compromís i el compliré.” De fet, la piulada la va fer en castellà.
Llàstima que l'exalcalde de Badalona no pugui ser la cara política de l'esport espanyol. Ens hauríem divertit. Miguel Cardenal s'ha ficat en molts embolics, ha estat força bel·ligerant amb Catalunya, però ha mantingut sempre unes maneres de fer molt lluny de la fatxenderia amb què se sol moure García Albiol. No cal repetir ara i aquí el currículum de sortides de to del senador i coordinador general del PP a Catalunya. Tot allò dels immigrants i de netejar Badalona o les amenaces, velades o directes, que dia sí i dia també fa a tot allò que fa olor d'independència des del seu escó al Parlament. Perquè aquesta és la tasca que ell mateix s'ha encomanat. García Albiol va defensar la continuïtat de Jorge Fernández Díaz al Ministeri de l'Interior perquè era “la bèstia negra dels independentistes”. Ara que l'amic de l'àngel Marcelo ja no és al govern espanyol, deu considerar que el paper de bèstia negra li correspon a ell.
Potser algú va veure García Albiol en el CSD pensant que tenia alguna cosa a veure amb els èxits de Mireia Belmonte entre el 2011 i el 2015, quan ell va ocupar l'alcaldia de Badalona. Belmonte ha estat campiona olímpica amb Dolors Sabater d'alcaldessa i abans va ser campiona del món en piscina curta amb Jordi Serra d'alcalde i campiona d'Europa absoluta i del món júnior quan Maite Arqué manava a Badalona. Potser sí que les millors rebudes i homenatges els va fer García Albiol...