El Barça d'handbol ha celebrat aquesta setmana amb els seus aficionats la fita d'haver aconseguit cent victòries consecutives en la lliga. Els de Xavi Pascual no han perdut cap partit en aquesta competició des de fa gairebé tres anys i mig. Una gesta que es diu de pressa però que, en canvi, només és a l'abast dels millors.

Però més enllà dels títols de lliga que han suposat aquests cent triomfs, el que té més valor d'aquest registre és la fortalesa mental i l'actitud que ha demostrat aquest equip. I és que, encara que sembli un contrasentit, guanyar tan sovint pot arribar a cansar o a avorrir si no és que afrontes cada partit amb una mentalitat de ferro. No és fàcil jugar una competició en la qual ets superior a la resta d'adversaris i que saps que encara que tinguis alguna relliscada l'acabaràs guanyant igualment.

No és senzill jugar cada setmana sense haver de pensar en la classificació final i sabent que als teus rivals només els queda el consol que potser algun dia et deixaràs anar una mica i que aquesta serà l'única manera que tindran de poder donar la sorpresa. I tampoc és fàcil mantenir aquesta actitud guanyadora partit rere partit, sense baixar la guàrdia.

Però també és cert que els grans mèrits d'aquest rècord no han d'amagar una altra realitat que existeix de forma paral·lela i que diu ben poc a favor de la lliga Asobal i de la situació de l'handbol a l'Estat espanyol. I aquesta és l'enorme diferència que ara mateix hi ha entre un equip i la resta. Mentre el Barça lluita per guanyar el títol i, si pot ser, fer-ho sense perdre cap partit, la resta ho fan per uns altres objectius, conscients que el primer lloc és del tot inaccessible.

Recordo que ara fa uns mesos un jugador d'handbol de l'Asobal em comentava que no tenia cap dubte que per a un jugador del Barça és molt més exigent un entrenament diari que no pas un partit de lliga, perquè el nivell dels jugadors amb els quals ha de treballar dia a dia després no se'l trobarà en un partit. Tan simple com reconèixer que progressaràs més superant el nivell dels teus mateixos companys en un entrenament més que no pas el dels teus oponents en la lliga.

Sé que el Barça necessita una plantilla tan forta com sigui possible si després vol competir amb les màximes garanties per assolir el seu gran objectiu, que és la Lliga de Campions, però a la vegada aquesta diferència de potencial i de pressupost amb la resta de rivals Asobal fa que aquesta competició sigui del tot descafeïnada. Com a mostra, només cal recordar que d'aquí a uns mesos el Barça guanyarà el setè títol de lliga consecutiu.