Un error o Messi ho poden capgirar tot
Vaig arribar a casa el dimarts 1 de novembre poc més tard d'un quart de deu de la nit i vaig engegar la televisió quan el partit entre el Manchester City i el Barça arribava al minut 37. Em vaig alegrar, perquè el meu equip guanyava 0-1 amb gol de Messi, mentre que els comentaristes de TV3 deien que, dominant el joc com ho feia el Barça, ho havia d'aprofitar per fer un altre gol i deixar la feina prou enllestida. Aleshores, però, precedit per un error d'un jugador tan fi i precís com Sergi Roberto, va arribar de sobte el primer gol del Manchester City executat per Gündogan. No cal que recordi, sobretot als barcelonistes, que la segona part del Barça va ser penosa –exceptuant el xut al travesser d'André Gomes– i que el City va marcar el tercer gol després d'una assistència manual (i crec que involuntària) d'Agüero a, de nou, Gündogan. Potser també s'hauria de dir que si el Barça va jugar fatal en la segona part és perquè el City ho va fer bé, començant per la pressió que va provocar l'error de Sergi Roberto: a vegades oblidem que els altres també juguen. Tanmateix, aquest és un d'aquells partits que fan pensar que un detall ho pot capgirar tot. És inútil preguntar-se què hauria passat si el City no hagués tingut l'ocasió de marcar el primer gol. El gir inesperat del partit ens fa present de nou la fragilitat de tot plegat o, si més no, que un gran equip de futbol es pot desfer de cop.
Quatre dies després, el 5 de novembre, baixava en cotxe cap a Barcelona i, poc després de començar el partit entre el Sevilla i el Barça a tres quarts de nou del vespre, vaig posar la ràdio: el Barça semblava com si continués jugant la segona part contra el City, i el Sevilla s'imposava gràcies a un altre error del dissortat Sergi Roberto que va propiciar el gol de Vitolo en el minut 15. El Barça no aixecava el cap i hauria pogut encaixar més gols. L'1-0 del descans era un mal menor. En el minut 15 de la segona part, però, va aparèixer Messi, i en aquest cas no es pot apel·lar només a l'atzar, a un detall imprevisible, sinó a una nova aportació d'un talent i d'una determinació irreductibles. Tanmateix, encara que sigui difícil, hauria pogut no aparèixer. El cas és que, a partir d'aleshores, el Barça, que semblava a punt d'entrar en crisi, va dominar, va tornar a marcar (Suárez, però amb la intervenció decisiva de Messi) i encara hauria pogut fer un altre gol. I va faltar aquesta diana perquè entre els dos partits hi hagués una simetria invertida: del 0-1 al 3-1 i de l'1-0 a l'1-3. Del domini en el joc a la desfeta i a la inversa. De guanyar a perdre, i al revés. Només un error o Messi separen una cosa de l'altra.