Desencadenats

A Los Ange­les, tor­nen a estar d'enho­ra­bona. I no única­ment perquè el germà pobre, els Clip­pers, està al cap­da­munt de l'NBA, des­til·lant trets que no tenia (defen­sius, bàsica­ment) i que sem­pre el dei­xa­ven a mig camí del que podia ser i aca­bava no sent. Els Lakers han tor­nat i vénen per que­dar-se, per tor­nar a alçar la veu després de tres cur­sos en el més abso­lut ano­ni­mat (65-181, 26% de tri­omfs).

L'equip, des del pri­mer a l'últim, som­riu. El públic ja no va a l'Sta­ples amb resig­nació, com qui va a com­plir un expe­di­ent. Hi ha un pla nítid, sedu­eix i, per postres, està ofe­rint ren­di­ment imme­diat (6-4 i sisens en l'oest); més aviat i tot del que hau­rien ima­gi­nat els més opti­mis­tes. Impen­sa­ble a pri­ori, quan s'enca­rava l'any I post-Kobe, una dimensió des­co­ne­guda per a una franquícia que havia tin­gut l'escorta d'epi­cen­tre de tot les dues dar­re­res dècades. Fins al punt de rega­lar-li un últim curs, el pas­sat, per aco­mi­a­dar-se del bàsquet en actiu. Un tri­but pagat a preu d'or (25 mili­ons de dòlars) i accep­tant tirar a la brossa tota la tem­po­rada a títol col·lec­tiu. Kobe con­ti­nu­ava aca­pa­rant tot el joc (17 tirs per par­tit) i Byron Scott tam­poc va ser capaç de cons­truir res ni desen­vo­lu­par el talent jove. N'era el tècnic, però la seva mà no es veia per enlloc, ni en el dia a dia ni en clau de futur.

Així, com si agafés un full en blanc, va arri­bar a l'estiu Luke Wal­ton, amb el seu ide­ari de dina­misme, de no pena­lit­zar l'error i, sobre­tot, d'invo­lu­crar tot­hom, tin­gui el rol que tin­gui. Ho havia absor­bit als War­ri­ors com a assis­tent de Steve Kerr i no ha tar­dat ni un mes a visu­a­lit­zar-se als Lakers. Sense cap con­di­ci­o­na­ment previ ni l'emma­ni­lla­ment a una lle­genda, l'equip se sent fresc. Flu­eix fins a ser el ter­cer millor atac (109,6), ter­cer també en tirs de camp (47,6%) i ostenta dies amb 36 assistències, com con­tra els Peli­cans. I, per damunt d'això, amb cinc juga­dors ano­tant entre els 16,4 de Louis Willi­ams i els 13,9 de Randle, sense que ningú tiri més de 14 tirs. I amb un rookie com Ingram, for­jant-se ara en segon pla. L'horitzó es dibuixa il·lumi­nat.