Opinió

Desencadenats

Sense estar ja emmanillats a una llegenda, els Lakers se senten frescos i el joc flueix

A Los Angeles, tornen a estar d'enhorabona. I no únicament perquè el germà pobre, els Clippers, està al capdamunt de l'NBA, destil·lant trets que no tenia (defensius, bàsicament) i que sempre el deixaven a mig camí del que podia ser i acabava no sent. Els Lakers han tornat i vénen per quedar-se, per tornar a alçar la veu després de tres cursos en el més absolut anonimat (65-181, 26% de triomfs).

L'equip, des del primer a l'últim, somriu. El públic ja no va a l'Staples amb resignació, com qui va a complir un expedient. Hi ha un pla nítid, sedueix i, per postres, està oferint rendiment immediat (6-4 i sisens en l'oest); més aviat i tot del que haurien imaginat els més optimistes. Impensable a priori, quan s'encarava l'any I post-Kobe, una dimensió desconeguda per a una franquícia que havia tingut l'escorta d'epicentre de tot les dues darreres dècades. Fins al punt de regalar-li un últim curs, el passat, per acomiadar-se del bàsquet en actiu. Un tribut pagat a preu d'or (25 milions de dòlars) i acceptant tirar a la brossa tota la temporada a títol col·lectiu. Kobe continuava acaparant tot el joc (17 tirs per partit) i Byron Scott tampoc va ser capaç de construir res ni desenvolupar el talent jove. N'era el tècnic, però la seva mà no es veia per enlloc, ni en el dia a dia ni en clau de futur.

Així, com si agafés un full en blanc, va arribar a l'estiu Luke Walton, amb el seu ideari de dinamisme, de no penalitzar l'error i, sobretot, d'involucrar tothom, tingui el rol que tingui. Ho havia absorbit als Warriors com a assistent de Steve Kerr i no ha tardat ni un mes a visualitzar-se als Lakers. Sense cap condicionament previ ni l'emmanillament a una llegenda, l'equip se sent fresc. Flueix fins a ser el tercer millor atac (109,6), tercer també en tirs de camp (47,6%) i ostenta dies amb 36 assistències, com contra els Pelicans. I, per damunt d'això, amb cinc jugadors anotant entre els 16,4 de Louis Williams i els 13,9 de Randle, sense que ningú tiri més de 14 tirs. I amb un rookie com Ingram, forjant-se ara en segon pla. L'horitzó es dibuixa il·luminat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)