Fa uns mesos ja ens va quedar clar per les declaracions del directiu responsable de la part esportiva que el Barça busca fora de casa si li cal fer alguna incorporació. Ara es parla del mercat d'hivern i de la necessitat de fitxar un lateral dret per substituir la marxa d'Aleix Vidal i tenir algun recanvi en cas que l'equip el necessiti per substituir Sergi Roberto. És el de sempre. Comencen a circular noms i més noms de futbolistes reconeguts i d'altres que no, però cap de la casa. És clar que el primer equip blaugrana té pressa i necessita jugadors fets. Dóna poques oportunitats i projecció als de sota si els sembla que cal un rendiment immediat. Es pensa més en futbolistes de fora que no pas de casa. Són plantejaments professionals. I d'urgència. En espera d'algun descobriment casolà. O de la decisió valenta de fer el pas cap al primer equip. De moment, continua el ball de noms. Tots de fora.

Parlant d'esportistes professionals, cada cop estan més qüestionades les seleccions pel fet que els clubs han de cedir els seus esportistes professionals, als quals tenen en nòmina i paguen religiosament a final de mes, a canvi de res. S'alteren calendaris, s'aturen competicions i es carreguen les cames dels jugadors amb més partits dels que els tocarien, per compromisos que les federacions no defugen per omplir-se les butxaques. Aquestes federacions haurien de promocionar l'esport de formació, ja que són entitats privades i d'utilitat pública i oblidar-se de les competicions dels esportistes professionals. Sabent això, sabem que els clubs s'hi afilien lliurement per participar en les seves competicions locals i obligatòriament han d'acceptar les normes que imposen i els manen, obviant la justícia ordinària. Ells ja es munten la seva justícia. El bàsquet va tenir la valentia d'organitzar la seva competició europea al marge de les federacions que necessiten els clubs professionals i els seus jugadors per a les seves seleccions. Els aporten una part important dels ingressos de les federacions i alhora engreixen els calendaris que omplen amb tornejos i competicions de seguida que poden. Els equips han de cedir obligatòriament els seus jugadors i, de vegades, acostuma a passar en categories inferiors, les competicions es continuen disputant. Alguns clubs perden els seus millors jugadors per defensar els interessos federatius. I no passa res. Es desvirtuen les competicions afectades a canvi d'ingressos econòmics per a les federacions. Sovint has d'escoltar que aquests diners serveixen per promocionar l'esport de base. I la realitat és que l'esport de base i de formació el financen els clubs i les famílies dels joves esportistes que aquests sí que paguen religiosament les quotes. Són els de casa.