El Comitè Olímpic Internacional (COI) va anunciar ahir que dotze esportistes que van participar en els Jocs Olímpics de Londres, inclosos set que van guanyar alguna medalla, han estat desqualificats per dopatge. Només fa cinc dies, dijous passat, el COI havia anunciat la desqualificació de setze esportistes dels Jocs de Pequín del 2008, també per dopatge. Dels setze desqualificats, deu havien aconseguit pujar al podi en la cita xinesa. Diumenge, l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) va fer una reunió a Glasgow en què Vitali Smirnov, el cap de la comissió independent russa que investiga el dopatge al seu país, va assegurar que “sense cap mena de dubte, a Rússia no hi va haver mai ni hi va poder haver un suport estatal al dopatge”.

Dels 28 esportistes desqualificats dels Jocs de Pequín i de Londres en els últims cinc dies, n'hi ha vuit de russos. Rússia és el país més representat en la llista de tramposos, però més enllà d'aquest detall, el que crida l'atenció és que tots els desqualificats, excepte la saltadora de triple grega Hrysopiyi Devetzi, bronze a Pequín, són de països que van formar part de la Unió Soviètica. A més de russos, n'hi ha d'Ucraïna, Moldàvia, Bielorússia, Armènia, Georgia, el Kazakhstan i l'Azerbaidjan.

Ja sé que fa molts anys que tots aquests països són independents i que la URSS només és un record, però el que és curiós és que l'home encarregat d'investigar el dopatge a Rússia sigui Vitali Smirnov. Aquest veterà dirigent esportiu rus té 81 anys i va ser un dels homes forts de l'esport a la Unió Soviètica. Membre del COI –del qual va ser vicepresident en tres ocasions– des del 1971, va ser viceministre d'Esports soviètic, ministre d'Esports de la federació russa, president del Comitè Organitzador dels Jocs de Moscou del 1980 i president del Comitè Olímpic de la URSS i de Rússia. O sigui, que Smirnov coneix com pocs el que va ser l'esport a l'antiga URSS, l'esport rus actual i l'herència que arrossega de l'esport soviètic. I ens diu que els esportistes que s'han dopat han actuat pel seu compte, sense cap connivència amb les autoritats esportives russes. Potser sí que ens l'hem de creure i pensar que no és cosa de Vladimir Putin i la seva gent que hi hagi tants esportistes russos que donin positiu. Potser el que passa és que, com els seus veïns ucraïnesos, bielorussos, kazakhs i moldaus, no fan altra cosa que seguir els costums que els seus antecessors, dirigents, entrenadors i esportistes, feien quan tots defensaven la samarreta vermella amb la falç i el martell. I el 9 de desembre coneixerem la segona part de l'informe McLaren sobre l'esport rus.