L'esquerda que ha deixat l'empat contra el Màlaga convida a recuperar una mica el pessimisme. És una posició de protecció davant un imminent calendari que fa una mica de vertigen. També és cert que després de mals resultats, el Barça ha resolt amb gols i victòries. Però la setmana vinent, la visita és a Sant Sebastià, lloc d'entrebancada garantida, segons assenyalen els números dels cursos anteriors.

Celta, Màlaga, Atlético i Real Sociedad, en espera que passi aquest cap de setmana, s'han convertit aquests darrers anys –l'equip basc amb un historial una mica més dilatat–, en uns veritables botxins de l'equip de Luis Enrique. Quina cosa més estranya, perquè la proposta futbolística d'aquests equips no ha variat gens respecte a la temporada anterior.

Això es el que es diu tenir menjada la moral del rival. He d'entendre que el sector vídeos i preparació de partits treballa aquest tipus de duels amb un afegit de motivació per no ensopegar amb la mateixa pedra. Bé, no es discuteix la feina, però el resultat és molt decebedor. I esperem que a aquest grup no s'hi afegeixi l'Alavés.

El partit del dissabte el disculpo, en part. El motiu es diu Carlos Kameni. No és una sorpresa que quan l'exespanyolista s'enfronta amb el Barça s'insufla d'un extra de motivació com pocs jugadors en la lliga aconsegueixen. Li deu venir de lluny, perquè malgrat les derrotes periquites contra els blaugrana, les actuacions del porter mai no passaven desapercebudes.

No descobrirem ara Kameni, però sí que podem afirmar que és el millor porter per a un rival que s'enfronti amb el Barça, ja que en la cita, el camerunès estranyament falla. No li treu cap mèrit que li bulli la sang quan juga contra els blaugrana, pel seu passat periquito o per haver de suportar –ara menys– els insults que li havien vomitat des de la graderia del Camp Nou, alguns de racistes, però ha quedat clar, un cop més, que en els partits contra l'equip de Kameni, el Barça té una complicació extra. Només cal revisar la darrera aturada. Una jugada en què el porter arriba amb una suficiència com si comencés en aquell moment el partit. Igual que hi ha davanters que tenen els seus rivals fetitxes contra els quals la porteria s'obre com el mar davant Moisès, Kameni té el seu rival preferit, contra el qual aconsegueix que la seva porteria s'assembli més a una d'hoquei sobre patins que a una de futbol.

Cap retret, però, a l'empat que va aconseguir el Màlaga, perquè les seves eines estan validades en futbol. Ara bé, cal subratllar-ho: un altre cop el Màlaga. Un altre cop contra un equip que juga de la mateixa manera. Una altra vegada contra un rival que ja t'ha dit com jugarà i que, per més inri, torna a jugar igual.

Diumenge tocarà anar a Anoeta, on esperarà una Real crescuda com un riu abraonat per les pluges, que rebrà un Barça que en les últimes sis temporades hi ha perdut cinc partits i n'ha empatat un. Ep, que en aquests darrers sis cursos, el Barça ha guanyat quatre lligues. Que potser no s'ha de dramatitzar ni posar-se tan pessimistes, però avui les xifres, les tendències són les que són.