L'esquerda que ha dei­xat l'empat con­tra el Màlaga con­vida a recu­pe­rar una mica el pes­si­misme. És una posició de pro­tecció davant un immi­nent calen­dari que fa una mica de ver­ti­gen. També és cert que després de mals resul­tats, el Barça ha resolt amb gols i victòries. Però la set­mana vinent, la visita és a Sant Sebastià, lloc d'entre­ban­cada garan­tida, segons asse­nya­len els números dels cur­sos ante­ri­ors.

Celta, Màlaga, Atlético i Real Soci­e­dad, en espera que passi aquest cap de set­mana, s'han con­ver­tit aquests dar­rers anys –l'equip basc amb un his­to­rial una mica més dila­tat–, en uns veri­ta­bles bot­xins de l'equip de Luis Enri­que. Quina cosa més estra­nya, perquè la pro­posta fut­bolística d'aquests equips no ha variat gens res­pecte a la tem­po­rada ante­rior.

Això es el que es diu tenir men­jada la moral del rival. He d'enten­dre que el sec­tor vídeos i pre­pa­ració de par­tits tre­ba­lla aquest tipus de duels amb un afe­git de moti­vació per no enso­pe­gar amb la mateixa pedra. Bé, no es dis­cu­teix la feina, però el resul­tat és molt dece­be­dor. I espe­rem que a aquest grup no s'hi afe­geixi l'Alavés.

El par­tit del dis­sabte el dis­culpo, en part. El motiu es diu Car­los Kameni. No és una sor­presa que quan l'exes­pa­nyo­lista s'enfronta amb el Barça s'insu­fla d'un extra de moti­vació com pocs juga­dors en la lliga acon­se­guei­xen. Li deu venir de lluny, perquè mal­grat les der­ro­tes peri­qui­tes con­tra els blau­grana, les actu­a­ci­ons del por­ter mai no pas­sa­ven des­a­per­ce­bu­des.

No des­co­bri­rem ara Kameni, però sí que podem afir­mar que és el millor por­ter per a un rival que s'enfronti amb el Barça, ja que en la cita, el came­runès estra­nya­ment falla. No li treu cap mèrit que li bulli la sang quan juga con­tra els blau­grana, pel seu pas­sat peri­quito o per haver de supor­tar –ara menys– els insults que li havien vomi­tat des de la gra­de­ria del Camp Nou, alguns de racis­tes, però ha que­dat clar, un cop més, que en els par­tits con­tra l'equip de Kameni, el Barça té una com­pli­cació extra. Només cal revi­sar la dar­rera atu­rada. Una jugada en què el por­ter arriba amb una suficiència com si comencés en aquell moment el par­tit. Igual que hi ha davan­ters que tenen els seus rivals fetit­xes con­tra els quals la por­te­ria s'obre com el mar davant Moisès, Kameni té el seu rival pre­fe­rit, con­tra el qual acon­se­gueix que la seva por­te­ria s'assem­bli més a una d'hoquei sobre patins que a una de fut­bol.

Cap retret, però, a l'empat que va acon­se­guir el Màlaga, perquè les seves eines estan vali­da­des en fut­bol. Ara bé, cal subrat­llar-ho: un altre cop el Màlaga. Un altre cop con­tra un equip que juga de la mateixa manera. Una altra vegada con­tra un rival que ja t'ha dit com jugarà i que, per més inri, torna a jugar igual.

Diu­menge tocarà anar a Ano­eta, on espe­rarà una Real cres­cuda com un riu abra­o­nat per les plu­ges, que rebrà un Barça que en les últi­mes sis tem­po­ra­des hi ha per­dut cinc par­tits i n'ha empa­tat un. Ep, que en aquests dar­rers sis cur­sos, el Barça ha gua­nyat qua­tre lli­gues. Que pot­ser no s'ha de dra­ma­tit­zar ni posar-se tan pes­si­mis­tes, però avui les xifres, les tendències són les que són.