Si un davanter fixa centrals en benefici de la circulació de pilota del seu equip, si crea espais perquè els migcampistes puguin arribar des de la segona línia i rematar, està fent bé una part important de la seva feina. Si l'equip contrari no executa una pressió alta, sinó que defensa en un bloc baix, o mig baix, és molt difícil que el mateix davanter es converteixi en una referència per rebre la pilota i tocar de cara, perquè no hi ha sortida en llarg, sinó que la sortida és en curt. També és més difícil per a aquest davanter rematar a porteria, quan el seu equip comença a penjar pilotes, si el seu espai vital l'ha de compartir amb un central que va molt bé per alt i que instal·la la tenda de campanya a l'àrea. Aquest davanter és Paco Alcácer, a qui no li van deixar de xiular les orelles des que va acabar el Barcelona-Màlaga. Ha rebut de totes bandes i només ha tingut el suport públic del seu entrenador, Luis Enrique. El cas d'Alcácer és un nou exemple de la voracitat d'una determinada crítica periodística que es fa des del curtterminisme (recordem que més d'un va posar Suárez sota sospita perquè va trigar 380 minuts a marcar el seu primer gol amb el Barça) i donant importància a aspectes que no són els més determinants.

Per exemple, s'ha esgrimit que és un desastre total (que es computa exclusivament en el deure del jugador) que Alcácer no toqués pilota durant mitja hora. Primer, el perfil de l'exjugador del València no respon al d'un davanter intervencionista, durant la seva carrera ha viscut molt partits allunyat de la pilota i ha acabat marcant. Segon, és només culpa del jugador no rebre pilotes? És culpa dels seus moviments? Sabem què li demana exactament l'entrenador? No estem tots d'acord que l'encaix d'un golejador en aquest Barcelona no és bufar i fer ampolles?

L'exercici de la crítica és lliure, necessari i saludable, només faltaria. I per tant, també és saludable i necessari tenir una mirada analítica respecte a la crítica i sospesar quina es fa des de l'apriorisme, la frivolització, la superficialitat i el dogmatisme. El periodista i exnarrador de partits de futbol José Ángel de la Casa, en una entrevista a Publico, reflexionava sobre aquest aspecte rememorant un episodi que va protagonitzar: “En la final de la recopa a Rotterdam, quan es va lesionar Zubizarreta i va sortir Busquets, jo vaig dir que ell no tenia categoria per jugar al Barça. No ho hauria d'haver dit mai. Que potser jo sabia els mèrits que havia fet ell per ser allà? Mai hem tornat a coincidir per demanar-li perdó o dir-li: “Ho sento, em vaig equivocar.”