Opinió

Llum i memòria sobre la taula

El tennis de taula és un dels esports que treballa bé per un demà gens abstracte

Quan pensem en l'ordre esportiu d'una futura república catalana, ho fem pensant sobretot en dos eixos. Un, el del potencial esportiu que tindria cada disciplina en l'àmbit internacional, una valoració que fem en gran mesura a partir del percentatge d'esportistes catalans en les seleccions estatals. I l'altre, la viabilitat i l'atractiu de la lliga catalana de cada esport, que es si fa o no fa el mateix paràmetre aplicat a l'engròs. Aquest doble eix és el que ens du a avançar que Catalunya seria potència en esports com el waterpolo i els hoqueis sobre patins i sobre gespa, o que en bàsquet i handbol tindríem més selecció que lliga. Passa, però, que aquestes conclusions surten d'una projecció de l'avui que descuida un factor que, no l'endemà mateix de la independència però potser sí al cap de deu anys, tindrà per força un pes que avui no podem mesurar: el del desenvolupament de cada esport en el marc del nou estat català. Per això, a l'hora d'imaginar-nos l'esport en el marc de l'estat propi, cal tenir en compte també les disciplines que des d'ara i des de ja fa un temps treballen molt i bé pensant en un demà gens abstracte. Un esport sobre el qual cal tenir els ulls posats en aquest sentit és el tennis de taula, que té al davant un cap de setmana estel·lar amb els partits dissabte del Borges masculí i el Balaguer femení en l'ETTU Cup i la disputa diumenge a la Salle Bonanova del torneig Ciutat de Barcelona, que celebra la 30a edició amb un cartell de luxe. Un cap de setmana, doncs, amb la llum que d'habitud té aquesta disciplina en uns quants països europeus, una realitat que clubs i federació treballen perquè pugui ser també la del tennis de taula de casa nostra. Un esport, recordem-ho, en què els clubs catalans van guanyar les primeres 25 lligues estatals fins que el poder va decidir que ja n'hi havia prou. Les lligues les van passar a guanyar a Granada i els clubs d'aquí es van anar aprimant, alguns fins a morir. La foto fixa diu coses, però la seqüència n'explica més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció