Un altre cop l'actitud

A un li venia de gust destacar aquest fet tan admirable de com un jugador, enmig de la competició, té l'atreviment de demanar al seu entrenador permís perquè s'ha de casar. No és el cas d'un que acaba de tenir una criatura, ja que els nens arriben quan arriben. No. “Mister, que em caso i no vindré durant uns dies.” Al·lucinant. Compte, que el Barça no s'estigui convertint en això, un campi qui pugui, i haguem de rememorar els fets que van dur un dels grans equips blaugrana, el de Rijkaard i Ronaldinho, a les escombraries. No crec que ens hi estiguem acostant, però tot són tendències.

Al que anàvem: no sé què és més dramàtic, si la penitència del partit del Barça a Anoeta, o escoltar el president a l'ombra al vestidor, parlant que així no hi ha possibilitats de guanyar la lliga o, pitjor encara, referint-se a l'actitud.

A mi quan un esportista multimilionari toca la tecla de l'actitud em desmunta. No sé amb quina intencionalitat va disparar Piqué quan ho va dir diumenge un cop acabat el partit, però parlar d'actitud ens reporta al pitjor dels nostres malsons: uns paios que ho tenen tot per fer bé o molt bé la seva feina i al final tot es redueix a l'actitud.

Mirin, jo és que ho compro tot, en el futbol d'elit: la mala sort, els camps amb sots, la pluja, l'àrbitre, la febre i la pilota punxada, però que no em parlin d'actitud. Si jo fos el president o l'entrenador tallaria caps, a dues mans, sense contemplacions, si de veritat el problema a can Barça és la falta d'actitud. Però ben tallats i sense que em tremolés la mà.

És clar que si ara el que s'ha descobert és que l'entrenador durant la mitja part va venir a dir quasi el mateix al vestidor que Piqué després del partit, la cosa ja m'amoïna, perquè, en realitat, jo havia arribat a sospitar que Piqué el que volia era llaçar un punyal contra la banqueta, però no, perquè és des de la banqueta que ha brollat la denúncia de falta d'actitud.

Hi ha coses que no s'haurien d'insinuar a can Barça, ni en broma. Parlar de falta d'actitud, on ens condueix? Que hi ha jugadors que no estan d'acord amb la proposta de l'entrenador? Que no cobren prou diners? No ho entenc.

Pessimista de vocació, em queda un punt de llum a l'horitzó, que em guia en les poques coses que ofereix aquest equip, quan penso que sota els focus d'Anoeta el Barça ja ha viscut malsons de pitjor gust i al final les coses s'han redreçat, i amb títols, que és el patró amb què la majoria mesura el futbol.

Ara són sis punts, i dissabte a les sis de la tarda podrien ser nou a banda del de la diferència de gols, per tant, deu punts. Bé, encara quedarien vint-i-quatre jornades per jugar-se, que és tant com 72 punts en joc. Un món. El Madrid, que no juga a res, encara ha de fer el seu tour pel mundial de clubs i aquestes coses del desgast que sempre pesen, li arribaran, segur.

La cosa és que el moment no ajuda, però sí que es veu d'una altra manera si veiem com ha anat evolucionant el Barça els darrers anys. També és cert que mai abans s'havia esmentat la paraula actitud. Només cal acceptar com a accident el que va passar diumenge al vespre a Anoeta i que quan es va parlar d'actitud, es volia dir una altra cosa. Pensar així per no caure en una depressió.