S'acaben les excuses

Ano­eta s'ha con­ver­tit en un immens forat negre per al bar­ce­lo­nisme; acos­tar-s'hi és sinònim de risc; entrar-hi és tenir molts números per no sor­tir-ne sen­cer. I així anem pel sisè any con­se­cu­tiu i pel quart entre­na­dor dife­rent; de Guar­di­ola a Luis Enri­que, pas­sant per Vila­nova i Mar­tino. Amb Xavi i sense Xavi, amb Messi i sense Messi, amb Ini­esta i sense Ini­esta. A l'hivern, a la pri­ma­vera i a la tar­dor. Mar­cant i sense mar­car; domi­nant o anant a remolc. L'última victòria blau­grana a Sant Sebastià és de fa quasi una dècada (2007). Tot­hom al Camp Nou sap que aquest par­tit és un repte. I amb el Madrid qua­tre punts al davant, el clàssic espe­rant dis­sabte i la lliga pen­jant d'un fil cada set­mana més prim, era un par­tit que no adme­tia con­ces­si­ons, ni reser­ves, que exi­gia el cent per cent de con­cen­tració, d'inten­si­tat i d'impli­cació col·lec­tiva. La con­clusió és que, mal­grat la neces­si­tat i amb el millor equip pos­si­ble a la gespa, el Barça no va ser capaç d'asso­lir aquest nivell de presència. Va estar lluny d'arri­bar-hi i clara­ment per sota del rival. Per això es va que­dar sense pilota i per això va dei­xar de ser el Barça.

És cert i és un debat per­ma­nent­ment obert que el joc del Barça des­til·la una certa incon­sistència a causa de la seva pròpia evo­lució, a l'arri­bada de gent nova i a la vola­ti­li­tat de l'equip titu­lar a causa de lesi­ons i rota­ci­ons, però cap d'aques­tes qüesti­ons és nova i estem par­lant del mateix equip que ha gua­nyat set dels nou últims títols que se li han posat a tir. En fut­bol gai­rebé tot és opi­na­ble, però diu­menge a Ano­eta el Barça no va poder ni igua­lar la capa­ci­tat dels juga­dors de la Real Soci­e­dad per pres­si­o­nar col·lec­ti­va­ment, per robar pilo­tes ali­e­nes, per gua­nyar pilo­tes divi­di­des, per ofe­rir línies de pas­sada que dones­sin con­tinuïtat a una pos­sessió, per pen­sar i exe­cu­tar més ràpida­ment que els rivals en qual­se­vol fase del joc. Aquesta va ser l'única der­rota ina­pel·lable, la pit­jor notícia de la jor­nada i la gran incògnita que cal resol­dre davant la visita del Madrid.

El Barça acu­mula cinc enso­pe­ga­des i catorze gols encai­xats en tretze jor­na­des de cam­pi­o­nat. Aquest ren­di­ment no dóna per gua­nyar la lliga, ni pro­ba­ble­ment res. I la fra­gi­li­tat del col·lec­tiu ha que­dat en evidència, per exem­ple, en les des­con­ne­xi­ons de Mes­ta­lla (dos gols en quinze minuts) o Vigo (tres en dotze) o en el KO tècnic que va pro­vo­car el gol de l'empat del Man­City a l'Eti­had Sta­dium. No hi ha res defi­ni­tiu a novem­bre i és segur que aquest equip apu­jarà el llistó molt més amunt, però hi ha dub­tes rao­na­bles que ara mateix esti­gui en con­di­ci­ons d'aspi­rar a tot.