Anoeta s'ha convertit en un immens forat negre per al barcelonisme; acostar-s'hi és sinònim de risc; entrar-hi és tenir molts números per no sortir-ne sencer. I així anem pel sisè any consecutiu i pel quart entrenador diferent; de Guardiola a Luis Enrique, passant per Vilanova i Martino. Amb Xavi i sense Xavi, amb Messi i sense Messi, amb Iniesta i sense Iniesta. A l'hivern, a la primavera i a la tardor. Marcant i sense marcar; dominant o anant a remolc. L'última victòria blaugrana a Sant Sebastià és de fa quasi una dècada (2007). Tothom al Camp Nou sap que aquest partit és un repte. I amb el Madrid quatre punts al davant, el clàssic esperant dissabte i la lliga penjant d'un fil cada setmana més prim, era un partit que no admetia concessions, ni reserves, que exigia el cent per cent de concentració, d'intensitat i d'implicació col·lectiva. La conclusió és que, malgrat la necessitat i amb el millor equip possible a la gespa, el Barça no va ser capaç d'assolir aquest nivell de presència. Va estar lluny d'arribar-hi i clarament per sota del rival. Per això es va quedar sense pilota i per això va deixar de ser el Barça.

És cert i és un debat permanentment obert que el joc del Barça destil·la una certa inconsistència a causa de la seva pròpia evolució, a l'arribada de gent nova i a la volatilitat de l'equip titular a causa de lesions i rotacions, però cap d'aquestes qüestions és nova i estem parlant del mateix equip que ha guanyat set dels nou últims títols que se li han posat a tir. En futbol gairebé tot és opinable, però diumenge a Anoeta el Barça no va poder ni igualar la capacitat dels jugadors de la Real Sociedad per pressionar col·lectivament, per robar pilotes alienes, per guanyar pilotes dividides, per oferir línies de passada que donessin continuïtat a una possessió, per pensar i executar més ràpidament que els rivals en qualsevol fase del joc. Aquesta va ser l'única derrota inapel·lable, la pitjor notícia de la jornada i la gran incògnita que cal resoldre davant la visita del Madrid.

El Barça acumula cinc ensopegades i catorze gols encaixats en tretze jornades de campionat. Aquest rendiment no dóna per guanyar la lliga, ni probablement res. I la fragilitat del col·lectiu ha quedat en evidència, per exemple, en les desconnexions de Mestalla (dos gols en quinze minuts) o Vigo (tres en dotze) o en el KO tècnic que va provocar el gol de l'empat del ManCity a l'Etihad Stadium. No hi ha res definitiu a novembre i és segur que aquest equip apujarà el llistó molt més amunt, però hi ha dubtes raonables que ara mateix estigui en condicions d'aspirar a tot.