Ara resulta que tot està en ordre perquè hem guanyat un equip, el Mönchengladbach, que amb el nivell mostrat si jugués la lliga espanyola estaria a la meitat de la taula de segona. Sí, és cert que vam veure un equip amb una mica més de ganes i inspiració, però ni un partit de 4-0 pot amagar que alguna cosa no està funcionant. Almenys ha tornat Iniesta per ajudar a donar un altre caire a aquest Barça desorientat.

He llegit una sèrie d'articles en relació amb el partit del dimarts que donaven a entendre que el Barça ja anava pel bon camí i que la victòria havia sigut un bàlsam. Doncs sí, un bàlsam momentani i agradable, però que no pot amagar la situació real. Per descomptat, guanyar 4-0 i amb alguns moments de joc més o menys bonics és una bona notícia i ens ha d'il·lusionar, però no podem perdre el cap. El partit que vam veure només ens ha mostrat que si juga Iniesta tot funciona millor, cosa de la qual tots érem conscients sense ser entrenadors. Però també ens va deixar clar que Alcácer no entén o no sap encara a què juga el Barça, potser no és culpa seva, i que Aleix pot ser una opció per al lateral. Fins i tot va servir perquè Arda, jugant al seu lloc, torni a demostrar que és un bon jugador i finalitzador. Però també ha demostrat que la situació actual, que encara no és crítica ni de bon tros, només la poden capgirar els mateixos jugadors, perquè des de la banqueta em sembla que no veuen els mateixos partits que la resta o, el que encara és pitjor, no saben llegir els partits ni abans, ni durant i, moltes vegades, tampoc després.

Què està passant? Es tracta d'un tema d'egos i personalismes, allò de: “Jo sóc així i ja ho sabien quan em van contractar.” És a dir, una necessitat de demostrar qui mana i que ningú m'ha d'ensenyar res. Aspectes, aquests, que ens han portat a situacions realment estranyes. Situacions com dir que s'ha fet un partit molt bo quan ha estat realment un desastre i no parlo del resultat. O deixar en l'ostracisme jugadors que, de sobte, són megacracs poc més que indispensables. També en la part d'estratègia en què, per posar un exemple, no som capaços de veure que al Real Madrid hi ha tres jugadors que poden rematar bé de cap i, especialment, un és el que en els últims minuts fa quasi totes les rematades perquè el busquen els seus companys. I un llarg etcètera... Però no em faré repetitiu. En definitiva, el Barça ja té els jugadors ideals per guanyar títols i fer bon joc, ho han demostrat sobradament, ara necessitem que l'equip tècnic entengui que el Barça està per sobre dels egos. Espero una reacció per part del cos tècnic i desitjo de tot cor que aquesta sigui adequada a les necessitats i circumstàncies de l'equip. Luis Enrique ha de manar però també saber escoltar, entendre, analitzar, deixar-se aconsellar i adaptar-se.