Ai, si a Hisenda poguessin parlar...
El somni humit del periodisme és aixecar una exclusiva sense deixar rastre per no cremar les fonts. En el cas dels presumptes fraus fiscals dels jugadors de futbol, el model idíl·lic requereix només un element: un funcionari d'Hisenda emprenyat pels tractes de favor –o diferencials– amb algun o alguns jugadors i que estigui disposat a fer de gola profunda. A més, aquest funcionari ha d'estar a un nivell intermedi de l'escala, ni molt amunt ni molt avall, per no aixecar sospites i no jugar-se el lloc de feina.
Desenganyem-nos, qui conegui aquest home, que no ho digui i el conservi molt de temps perquè com a mínim tindrem una via oberta d'informació, la publiquem en aquestes planes o en unes altres. No hi ha pitjor corrupció que la que es desconeix.
Ara bé, arromanguem-nos i preguntem-nos si, vistes les magnituds de les quantitats presumptament evadides (no es molesti, senyor jutge...) no hi ha més porqueria de la que aparentment sura. Deixo les conjectures d'arrel política per més avall i, de moment, pregunto: com pot ser que, a partir del judici per frau fiscal a Leo Messi, a ningú, a cap funcionari, cap càrrec intermedi o de l'escala alta, cap inspector, cap subsecretari, secretari o director general, se li acudís pensar que Cristiano Ronaldo podria estar fent el mateix? Ningú d'aquesta organització obscura que és és Hisenda –no jo que, presoner de l'IRPF que sagna la classe mitjana, prou feina tinc a pagar els meus impostos– va tenir curiositat al voltant de les declaracions de CR150? Ningú va sospitar del fet que no declarés ingressos per drets d'imatge a l'Estat espanyol?
No ens podem empassar cap explicació. Rajoy, Montoro, la fiscalia, el PP... tants dits acusadors contra el capo Messi implorant ara la presumpció d'innocència per al portuguès del Madrid. Tantes portades tenyides de Chicago anys 20 que ara dissimulen gràcies a un empat en un clàssic...
Ens ho deien els empresaris i alguns (d'allà i, més preocupant, també d'aquí) en feien mofa o hi treien importància. Més inspectors, més inspeccions, vigilància i setge a tot el que simbolitzi dissonància: aneu amb compte que van per nosaltres. No calen més proves. Només tinc una curiositat: si Cristiano Ronaldo serà el fusible o la taca s'anirà estenent i per fi acabarà empastifant aquella llotja que, ni vestida de vellut, ginebra cara i tecnologia de la bona, pot amagar que forma part d'un règim ranci. Friso perquè aquests nois d'El Mundo i Der Spiegel s'atreveixin a publicar el Bernabéu leaks i desemmascarin, amb el PP sense majoria absoluta, la gran conxorxa del segle XXI.