Factor Cannavaro
Diuen que Cristiano Ronaldo guanya la Pilota d'Or 2016, la seva quarta, que el situarà a només una de les cinc que ha guanyat Leo Messi. Diuen que la guanya perquè el Real Madrid va guanyar la Champions i Portugal, l'Eurocopa, i es veu que aquesta combinació el converteix a ell, estrella als dos equips, en el millor futbolista de l'any, encara que l'home decisiu del triomf en la final de la Champions fos Sergio Ramos; encara que fes una Eurocopa gris i que la seva aportació en la final contra França fos irrellevant; encara que el fet de guanyar títols no fos un criteri imbatible el 2013, quan li van donar la seva segona Pilota d'Or sense guanyar res, al davant de Messi (la lliga dels 100 punts) i Ribéry (lliga, copa i Champions amb el Bayern); encara que Messi tanca aquest 2016 amb més gols, més assistències i, col·lectivament, amb lliga, copa i la final de la copa Amèrica. No cal perdre-hi massa temps més. És un premi, és subjectiu, està sotmès a influències i no sempre acaba reflectint la realitat. Per entendre-ho només cal acudir al factor Cannavaro. Aquell central italià va ser elevat a la categoria de millor futbolista del món el 2006, per tres o quatre partits pletòrics en defensa amb Itàlia en el mundial d'Alemanya, just abans de fitxar pel Madrid fugint del Moggigate que va enviar la Juve a segona, i al davant, entre d'altres, de Thierry Henry (versió Arsenal) i de Ronaldinho, Pilota d'Or 2005 campió de lliga i de Champions amb el Barça aquell any. El futbol va més enllà d'aquestes decisions. Cristiano Ronaldo, no cal dir-ho, és un futbolista magnífic, ho és des de fa anys, bàsicament un gran finalitzador, que ha iniciat el declivi i que genera divisió d'opinions fins i tot al Bernabéu, però per molt que marqui, per molt que guanyi i per molt que sobreactuï, no resisteix la comparació amb Messi. CR7 potser sigui el millor dels terrenals, però Messi ja fa molts anys que va abandonar aquesta dimensió, fa una dècada llarga que és el millor, perquè és un geni, capaç d'imaginar, crear i executar en una sola jugada, de convertir els grans en petits, de fer millors els seus companys; és el desequilibri, l'espectacle i el gol, el futbol d'atac com a concepte. El seu segon gol contra l'Osasuna dissabte passat és només un petit exemple amb moltes rèpliques a la videoteca personal de Leo. Cristiano és una bona pel·lícula que veuràs una o dues vegades; Leo és una obra mestra que no et cansaràs de veure per molts anys que passin. No m'imagino un jugador, entrenador o dirigent que, podent triar entre tots dos, no triaria Leo Messi. Alea iacta est. CR7 a la portada de France Football i Messi al Camp Nou i a l'Olimp del futbol.