El Barça ensenya la poteta
El nou format de la lliga de campions coma mínim ha servit per dibuixar un paisatge nou. És improbable que els favorits que tothom té al cap no acabin sent els que es juguin la glòria al final, però de moment no hi són. Amb el format antic, després de quatre partits ja estarien classificats materialment o virtualment, però avui el City de Guardiola és desè, fora de la classificació directa, amb 7 punts de 12; l’Arsenal és dotzè (7); el Bayern, dissetè (6); el Madrid de Mbappé, divuitè (6), i el PSG de Luis Enrique, vint-i-cinquè (4), és a dir, en zona d’eliminació. Mana el Liverpool, l’únic amb 12 punts, que no és un qualsevol, però ningú l’hauria imaginat fa un parell de mesos liderant el top 5 amb l’Sporting de Lisboa, el Mònaco, el Brest i l’Inter (10/12). I just darrere, sisè amb 9 punts, apareix el Barça, que tampoc és favorit, amb més gols que ningú (15 i +10), ensenyant la poteta després de pentinar el Bayern (4-1) i el Madrid (0-4), de liderar amb autoritat la lliga espanyola i d’haver crivellat els últims set rivals amb 29 gols.
Marcant perfil
Ho diu Hansi Flick i ho podria dir el pilota d’or dels tècnics, Carlo Ancelotti: piano,piano. Perquè no es guanya cap títol abans de Nadal i perquè el Barça porta massa temps fora per retornar-li el crèdit alegrement. El que no se li pot negar és que està fent el camí. El gol és un bon símptoma, com també la consistència dels resultats en la lliga i en la Champions (14 victòries, 2 derrotes) o els duels amb rivals directes, però també hi ha la personalitat del seu joc, la gran quantitat de jugadors que estan en la seva millor versió o millorant les seves estadístiques de rendiment. Posem per cas Lewandowski, que ja està en 19 gols (16 partits) i en 99 en l’historial de la Champions, només darrere de Messi i CR7; o Raphinha, que ja suma més gols (12) i quasi tantes assistències (10) que en tota la temporada passada (10+13) o l’anterior (10+10). I després hi ha allò que explica tanta abundància, que és el col·lectiu, la implicació de tots en l’exigència ofensiva i en la defensiva i l’aportació de tots, els que marquen i assisteixen, els que generen, els que marquen la línia, els que no negocien l’esforç, els que comencen a la banqueta, els que ja tenen molta mili i els que tot just porten un grapat de partits a l’elit.
Maleïts mil·límetres
I parlant de personalitat col·lectiva i futbolística, dues dades rellevants del 2-5 del Barça al camp de l’Estrella Roja, que tenen el seu pes important en tot plegat. La primera és que l’equip blaugrana va començar el partit amb 5 jugadors de la casa (Iñaki Peña, Pau Cubarsí, Gerard Martín, Marc Casadó i Lamine Yamal) i el va acabar amb 9 dels 11 (Peña, Martín, Casadó, Lamine, més Sergi Domínguez, Gavi, Fermín, Olmo i Pau Víctor). La segona, els 9 fores de joc que van xiular a l’equip serbi. Fa un temps, l’estadística estrella hauria estat el 70% de possessió de pilota o les 21 rematades. Ara els fores de joc són arma letal i signe d’identitat. El Barça de Flick ha provocat vora un centenar de fores de joc dels rivals i una quinzena de gols anul·lats. Molts per centímetres, o mil·límetres, gràcies a la tecnologia del fora de joc semiautomàtic. Alguns nostàlgics ja la maleeixen i altres, directament, voldrien retrocedir cent anys i eliminar la regla 11 del reglament.
