Estem vivint una prèvia de derbi diferent, sense declaracions incendiàries, sense piulades, ni pancartes, ni angúnies classificatòries. De fet, enguany és el Barça qui mira més de reüll la classificació, ja que, a sis punts del líder, no pot permetre's una nova ensopegada poques hores després de veure com el Madrid juga la final del Mundial del Clubs.

Sembla que faci anys d'aquelles enganxades entre jugadors i afició que van desembocar en una tensió lamentable i denúncies encreuades, i no fa tant, menys d'un any, amb aquells episodis en què Piqué, Luis Suárez, Pau López i companyia van embrutar la sèrie de partits de lliga i copa.

El tarannà, una mica absent, de l'actual directiva de l'Espanyol, ara que ja s'ha assentat en el càrrec i l'exemplar to en què s'han pronunciat sobre el derbi jugadors i tècnics dels dos equips, ens ha conduït a aquesta situació, inèdita en els darrers anys. De fet, que la majoria dels protagonistes de l'Espanyol aquesta temporada siguin nouvinguts ha facilitat aquesta sensació de calma que es respira hores abans del partit del Camp Nou.

Esportivament, el Barça hi arriba en un moment d'irregularitat impropi, mentre que l'Espanyol, tot el contrari, ferm defensivament i avalat, per primer cop aquesta temporada, pels resultats després de nou jornades sense perdre i tres victòries en els darrers quatre partits. Fa pinta que l'enfrontament estarà marcat per l'efectivitat de les davanteres.

En les darreres deu jornades el Barça ha marcat vint-i-tres gols en la lliga per deu de l'Espanyol. Però en el capítol de gols encaixats, els de Quique Sánchez Flores només n'han rebut sis en aquests deu partits, per nou que n'ha encaixat l'equip de Luis Enrique. Si l'Espanyol és capaç de mantenir la fortalesa defensiva hi haurà partit fins al final. Però si els davanters del Barça tenen el dia fi, no hi haurà defensa sòlida que els aturi. Per fi podrem gaudir d'un derbi en què el futbol sigui el protagonista total.