El futbol és un esport preciós que es juga amb els peus, la qual cosa ja d'entrada descarta els maldestres, que han de decantar-se per altres opcions (llevat que no facin de central i acabin sent el Pepe destraler de torn). El futbol, però, pateix un defecte de marca que fins i tot el pot arribar a fer odiós: els errors dels àrbitres són massa determinants. És una incongruència greu, que atempta contra l'esperit esportiu del joc i que el sistema d'àrbitres assistents de vídeo (VAR, pel seu acrònim en anglès) que la FIFA està utilitzant en el mundial de clubs del Japó no podrà corregir.

Per definició, i tret d'honorables excepcions, l'àrbitre de futbol “és una persona que coneix el reglament, però que no entén el joc”, com va sentenciar lapidàriament el mític tècnic del Liverpool Bill Shankly. Amb l'agreujant que el reglament del futbol té moltes normes interpretables. Per postres, els àrbitres tampoc no tenen un criteri unificat. Per posar un exemple, entre molts: les mateixes mans dins l'àrea comeses per un defensa, un àrbitre les considera “voluntàries” i xiula penal, i un altre no: “¡Sigan, sigan!”...

Els àrbitres, quan s'equivoquen, tenen sempre la coartada que han de prendre decisions instantànies. Però al Japó, l'ús del VAR ha despullat amb cruesa allò que ja sabíem: que en massa ocasions els errors arbitrals són producte d'una interpretació incorrecta del joc. Alertat pel seu assistent de vídeo, l'àrbitre Viktor Kassai consulta el monitor per revisar una acció: observa com un defensa de l'Atlético Nacional comet falta sobre un davanter del Kashima i xiula penal. Kassai s'equivoca, perquè prèviament el davanter es trobava en posició de fora de joc, un detall que li passa per alt, o no.

Perquè la FIFA, davant del gran rebombori, reacciona amb un comunicat en què ratifica la decisió de l'àrbitre amb aquest argument: “El fora de joc no es va produir mai perquè el jugador no havia estat mai en disposició de disputar la pilota al rival.” Atenció, el davanter no podia disputar la pilota, perquè aquesta havia estat centrada i era a l'aire, però és obvi que ell s'avança justament perquè té la intenció de disputar-la. Com passa sempre. El futbol és anticipació, és guanyar l'espai... L'episodi reafirma la teoria de Shankly: els àrbitres no hi entenen.

Benvinguda la tecnologia en aquells casos no interpretables, com per apreciar si la pilota ha entrat o no dins la porteria. En altres supòsits, el videoarbitratge no em convenç en absolut.