Opinió

Un llautó per recordar

Tot i el triplet, Luis Enrique semblava enfadat amb el món, fins que li van ampliar el contracte

Un eufe­misme ben curiós pel que fa a l'eti­que­tatge d'entre­na­dors és aquell que els clas­si­fica segons si són o no “homes de club”. Dic curiós perquè al Barça dels últims 25 anys el para­digma de tècnic “de club” és Van Gaal, i l'antítesi, Johan Cruyff, que per no ser gens un entre­na­dor “de club” Déu n'hi do de quina manera l'ha mar­cat... Luis Enri­que sem­bla un tècnic molt “de club” quan expressa entu­si­asme per la cada cop més fosca grada d'ani­mació cre­ada per la direc­tiva, no ho sem­bla gens quan es des­marca de la línia ofi­cial i no posa la mà al foc per la reno­vació de Messi, i sem­bla no saber ni en quin club viu quan menysté el debat de l'estil de joc. Seria fàcil con­cloure que l'asturià diu el que pensa sense aten­dre bene­fi­cis ni greu­ges, però la memòria tam­poc no per­met afir­mar que Luis Enri­que sigui tan trans­pa­rent com això. Fa dues tem­po­ra­des, el Barça collia títols del tri­plet al mateix ritme que el tècnic apa­rei­xia cada dia més empi­pat amb el món; el bar­ce­lo­nisme es pre­gun­tava d'on venia aquell dis­gust que, pro­fund com apa­ren­tava ser, donava peu a espe­cu­lar amb la renúncia voluntària, i era teme­rari, per massa sen­zill, apun­tar si el que bus­cava el tècnic no era una millora con­trac­tual. I vet aquí que ho era! D'un dia per l'altre i en cam­pa­nya elec­to­ral, Bar­to­meu li va ampliar el con­tracte fins al 2017 i a Luis Enri­que li va tor­nar de cop el som­riure. Per això, en vigílies d'uns mesos en què la reno­vació del tècnic serà una car­peta oberta, és reco­ma­na­ble posar-se la cui­rassa i no tor­nar a caure en el mateix parany. Lluny tant de ser un entre­na­dor “de club” com de dei­xar cap mes­tratge que trans­cen­deixi el seu pas pel Barça, Luis Enri­que mira per ell i és lícit que ho faci, però amb el pre­ce­dent d'haver esce­ni­fi­cat des de la tri­buna pública una impos­tura en bene­fici propi no cal per­dre el temps inter­pre­tant com un senyal res del que digui o el tarannà que mos­tri. Fa dos anys no sabíem què li pas­sava, però des que ho vam enten­dre li conei­xem el llautó.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)