N'hi ha de dolents

DIUMENGE 18.

Des del meu punt de vista, el problema, però, no és la solució que es proposa –la tecnologia–, sinó en la identificació del veritable problema. El problema de l'arbitratge no (només) són els errors. El problema són els mals arbitratges. En la final del torneig es va veure clarament, amb un àrbitre (que fos de Zàmbia és secundari, el fet és que era dolent, com d'altres que arbitren a primer nivell) que ni tenia criteri ni autoritat per dirigir un partit d'un mínim nivell. Els errors arbitrals formen part del joc, com els dels jugadors, a pesar que de vegades puguin ser transcendentals, com el gol de Geoff Hurst en la final del mundial del 1966 en què la pilota no va entrar. El que sí que és perjudicial són els arbitratges tendenciosos, els que van en contra de l'esperit del joc o del sentit d'un partit, les decisions conscientment equivocades, el tracte desigual. Si s'aconseguís arreglar això, els errors serien només això mateix, errors.

La sort del Madrid

DIMARTS 20.