Abusos, trampes i impunitat
Qui es creu la farsa? La FIFA aplica la mateixa sanció a nosaltres que a ells, però el TAS (insòlitament) desacredita la FIFA i, a ells, els redueix el càstig. La FIFA queda lliure de suspicàcies i el Madrid podrà tornar a fitxar l'estiu que ve (que és quan interessa). Jugada mestra. Tothom content, menys el Barça. Però, si ens queixem, és que som uns victimistes.
El senyor Pérez Rodríguez –capaç de signar contractes amb governs amb clàusules que li garanteixen indemnitzacions multimilionàries en cas de fiasco– mai no faroleja. Quan Florentino parla, Infantino es quadra i li sua la calba. Diuen testimonis presencials que és a la llotja de Chamartín quan t'adones que el Madrid és el poder... És que esclati l'escàndol de Cristiano amb Hisenda i que les autoritats competents facin l'orni. És que el fatxa de la LFP Javier Tebas afirmi: “Cristiano no ha evadit impostos, i aquest serà el final de la història.” És que la fiscalia aprofiti l'avinentesa per demanar la confirmació de la condemna de presó per a Messi i el seu pare. És que el vicepresident de Ciudadanos, Luis Garicano, també s'hi apunti: “Als EUA, Messi ja seria a la presó”...
És veure Cristiano amb llicència per agredir rivals (Schmelzer, del Dortmund, va ser l'últim...). És veure un àrbitre de Zàmbia, el tal Janny Sikazwe, humiliant-se a Yokohama per perdonar l'expulsió a Sergio Ramos, que els hauria abocat a un ridícul interplanetari a peus dels amics del Kashima... Alguna cosa té el Madrid de Zidane si encadena 37 partits sense perdre, diuen. El que té, sobretot, és que, quan està grogui, el salva el bufaxiulets de torn.
El púgil està agenollat i amb els ulls inflats, i l'àrbitre, en lloc de començar el descompte (10, 9, 8...), atura el temps i l'auxilia! Com ho va fer contra el Dépor a Chamartín, quan en el minut 79 i amb 1 a 2, el tal Jaime Latre no va xiular la falta clamorosa de Danilo sobre Ryan Babel, perquè l'hauria d'haver expulsat: “Experimentar des de molt a prop la influència que el Madrid té sobre els àrbitres és una cosa contra la qual no es pot lluitar”, escrivia l'holandès del Dépor al seu Facebook... Així no els cal jugar bé per guanyar. Però, si ens queixem, és que som uns victimistes...
El senyor Pérez ha celebrat el Nadal amb una declaració contundent: “Estem en un dels millors moments dels nostres 114 anys d'història.” La vostra, senyor meu, és una història d'abusos, trampes i impunitat.
Messi i el laboratori
Presenciar el saqueig de Yokohama, diumenge passat al migdia, em va fer odiar el futbol tant com el vell avar del Conte de Nadal, de Charles Dickens, Ebenezer Scrooge, odiava el Nadal.
Però va passar la tarda, vaig anar al temple i va aparèixer Messi, sempre ell. I va agafar la pilota, se la va cosir al peu esquerre i va tornar a convertir el driblatge directe, pur i sense ornaments, en una dansa meravellosa: gir sec amb engany, conducció i finta, acceleració, canvi de ritme... Vaig al·lucinar, una vegada més, i em vaig reconciliar amb aquest joc.
Messi, només ell, és capaç de rescatar el futbol de les urpes de la tàctica, de treure'l del laboratori i de retornar-lo a la seva essència, al seu potrero o al pati de la nostra escola, quan ningú et prenia la pilota fins que es creuava el ganàpia i et deixava estès a terra. La diferència és que el geni ho fa amb futbolistes professionals i davant de cent mil espectadors.
Messi és nostre, som el Barça i nosaltres hem d'aturar-los. Bon Nadal.
