Que el Barça de bàsquet necessitava aquest estiu passat un canvi, estava cantat. I que la nova època a iniciar no seria bufar i fer ampolles, també. Ha arribat un entrenador nou, contrastat i de prestigi, però, en definitiva, novell a la casa, amb tot el que això comporta, i després de força temps treballant amb un altre tècnic fet al club i amb el qual es van aconseguir força títols i èxits, especialment durant els primers anys.

Un entrenador nou també implica sistemes, hàbits de feina, dinàmica de treball, conceptes diferents i canvis en la plantilla. Tot això, d'entrada, ja se sabia, i entenc que des del club n'eren conscients quan van decidir fer aquest pas. Però amb el que no comptava ningú és que, a banda de tots aquests canvis, les lesions a l'inici d'aquesta nova etapa fessin tants estralls.

Això ha condicionat, i molt, els primers mesos de Bartzokas al Palau Blaugrana, però si l'anàlisi del que li passa al Barça el deixéssim simplement aquí crec que no faríem el que pertoca.

I és que el problema del Barça de bàsquet va molt més enllà del canvi d'entrenador, de la marxa d'alguns jugadors de pes als Estats Units o de la plaga de lesions. Parlant de l'NBA, és cert que el potencial econòmic i competitiu d'aquesta lliga és un handicap, però no només per al Barça, sinó per a tots els clubs europeus.

La situació del Barça de bàsquet ara mateix sí que es veu agreujada per totes aquestes circumstàncies, però l'arrel d'aquesta no és puntual, ni ve de fa quatre dies. És una qüestió de plantejament, d'estratègia, de planificació de la secció, i no només a curt, sinó sobretot, a mitjà termini.

Fa la impressió que des de ja fa unes quantes temporades el rumb de la secció no va en una clara direcció, i els canvis de timó a l'hora de configurar, per exemple, la plantilla o definir l'estil de joc que ha de tenir l'equip han estat habituals. I tot això sense entrar a valorar el bàsquet de base, perquè segurament donaria per a un altre article.

Del 2010 cap aquí, que és quan els blaugrana guanyen la darrera Eurolliga, l'equip ha anat perdent pistonada, potencial, i ara mateix em sembla que és una realitat palpable que hi ha quatre o cinc equips a nivell continental que estan un o dos graons per sobre.

Ara el club aposta per Bartzokas, i és d'esperar que tindran paciència amb aquesta nova etapa, però el més important de tot és que des de la mateixa entitat es tingui clar cap on ha d'anar la trajectòria de la secció i quines han de ser les línies mestres que apuntalin aquest projecte. I això no només és cosa d'un entrenador i uns jugadors.