Temps per fer-ho, que és Nadal. Això sí, temps també per des­per­tar ràpid i espa­vi­lar. Després de la cos­te­llada de Girona, Xavi Hernández la va dei­xar anar: “Estaríem entre les quinze millors selec­ci­ons del món.” Cata­lu­nya no només hi seria (aquest és l'objec­tiu), sinó que també com­pe­ti­ria (això ja seria la repera!).

Juguem. Quina seria la vos­tra selecció? Tenint en compte que només hi podrien ser 23 fut­bo­lis­tes i ima­gi­nant que haguéssim de par­ti­ci­par demà mateix en una gran cita inter­na­ci­o­nal, quins juga­dors esco­lliríeu? Exer­cici com­pli­cat, perquè el fut­bol català té excel·lents repre­sen­tants per­tot arreu. Sense entrar en gai­res con­si­de­ra­ci­ons –perquè no val la pena– pro­poso una llista (recor­deu que només és un joc, que ningú s'enfadi!):

Por­ters: Víctor Valdés (Boro), Kiko Casi­lla (Real Madrid) i Jordi Masip (Barça).

Defen­ses: Sergi Roberto, Gerard Piqué i Jordi Alba (Barça), Héctor Bellerín (Arse­nal), Marc Muni­esa (Stoke), Aaron Martín i David López (Espa­nyol) i Marc Bar­tra (Borus­sia Dort­mund).

Mig­cam­pis­tes: Ser­gio Bus­quets (Barça), Sergi Sam­per (Gra­nada), Oriol Romeu (Sout­hamp­ton), Víctor Sánchez (Espa­nyol), Cesc Fàbre­gas (Chel­sea), Xavi Hernández (Al-Sadd) i Joan Verdú.

Davan­ters: Gerard Deu­lo­feu (Ever­ton), Adama Traoré (Boro), Ser­gio García (Al-Rayyan), Bojan Krkic (Stoke) i Gerard Moreno (Espa­nyol).

No està mala­ment, eh! I des­car­tant pri­me­res espa­ses com Pau López (Tot­ten­ham), Pol Lirola (Sas­su­olo), Martín Mon­toya (València), Aleix Vidal (Barça), Víctor Ruiz (Vila-real), Jordi Amat (Swan­sea), Andreu Fontàs i Sergi Gómez (Celta), Javi Márquez (Gra­nada), Keita Baldé (Lazio), Jonat­han Sori­ano (Salz­burg) i Chris­tian Tello (Fio­ren­tina). Per cert, de selec­ci­o­na­dor pot­ser esco­lliríem Pep Guar­di­ola, oi?

Això si par­lem de fut­bol. Perquè podríem fer el mateix exer­cici en la resta dels esports i tro­baríem, més o menys, la mateixa res­posta. Cata­lu­nya, com a gran país espor­tiu que és, dona­ria la cara en totes les dis­ci­pli­nes. Tor­nem a la rea­li­tat. On som? En plena cons­trucció de les estruc­tu­res d'estat per afron­tar la des­con­nexió abans de l'estiu del 2017 i el referèndum, just després. I en aquest con­text, natu­ral­ment, no hi pot fal­tar el món de l'esport. El res­sus­ci­tat Comitè Olímpic de Cata­lu­nya ha de ser l'eina que aglu­tini el sec­tor i el con­du­eixi cap a l'èxit de tots els seus àmbits. Que el govern, l'esport fede­rat i els espe­ci­a­lis­tes en la inter­na­ci­o­na­lit­zació cami­nin de bra­cet és una gran notícia. Cal el seu debat, però no el pro­ta­go­nisme de certs egos de mirada curta que fins ara només havien divi­dit.

L'esport ha de ser un pilar en la nova Cata­lu­nya i s'ha de fer valer. Els seus valors fan créixer un estat i con­di­ci­o­nen de manera extra­or­dinària els pres­su­pos­tos. La frase pre­ve­nir és curar cal creure-se-la. Inver­tir en esport és estal­viar-se molts mili­ons en altres àmbits, en sani­tat, per exem­ple. Poten­ciar l'esport esco­lar és inver­tir en una soci­e­tat sana, dis­ci­pli­nada, posi­tiva. Dotar de més força, de veri­tat, l'esport femení és inver­tir en justícia, en igual­tat, en moder­ni­tat, en intel·ligència... I així seguiríem fins a omplir fulls i fulls de paper. Ara és el moment d'apor­tar idees perquè el somni deixi de ser-ho sabent –repe­tim– que l'espe­rit de l'esport és clau per a la cons­trucció de la república cata­lana.

Bon any 2017 a tot­hom. Aquest ha de ser ino­bli­da­ble. No podem fallar. Tenim pressa.