I quinze anys després, encara hi som
Fa quinze anys que va néixer El 9, ara L'Esportiu. Aquell 2 de gener del 2002 va començar una aventura que encara continua després de mil i un moments bons i dolents, en què hem tingut la il·lusió de pensar que faríem forat ràpidament en el mercat de la premsa esportiva, però també ho hem vist tot perdut fins a veure'ns obligats a jugar-nos el futur, creant la nostra pròpia empresa, per seguir endavant. Han estat quinze anys plens de sacrificis professionals i també personals, que cadascú de nosaltres ha viscut i l'han afectat de manera diferent, però que ara mateix, malgrat tot, a mi personalment, m'omplen d'orgull per tot el que hem fet.
Aquest diari té el seu origen en El Punt. El primer projecte per fer un diari d'esports en català és de l'any 1997. Com a responsable d'esports d'El Punt des del 1987 em va tocar fer-lo. Van ser folis i folis amb idees, reflexions i moltes preguntes, moltes sense resposta, de com havia de ser el diari d'esports. Teníem clar que el que importava era el model periodístic, no només la llengua en què està fet. El nostre diari esportiu no només seria escrit en català, també seria pensat en català. I tenint clar que, tot i que hi ha gent que compra el diari per militància política o lingüística, si no li ofereixes un bon producte, aquesta militància no s'aguanta de forma indefinida. Teníem clar que el que no podíem, ni volíem, era fer en català el que altres feien en castellà. D'entrada, hi havia un punt clar de diferència, a part de la llengua. Per a nosaltres, la referència nacional era, és, Catalunya, no Espanya. I això, en un món tan polititzat com el de l'esport, encara que molts ho vulguin negar, és molt important. Ho era l'any 2002 i ho és encara més el 2017.
Els projectes del diari d'esports del 1997, del 1999, van tornar a la vida el 2001. Aquest cop anava de veres. El Punt havia trobat la manera de fer el diari d'esports, de completar la seva oferta als lectors. La unió amb altres publicacions arribava també als esports. I el 2 de gener del 2002 veia la llum El 9.
Tinc clar que tot podia haver anar molt diferent, molt millor, del que ens ha anat si en tot moment i per part de tots els implicats hi hagués hagut una aposta ferma pel producte. No va ser així, i d'aquí els alts i baixos, a tocar de la desaparició en algun moment. Jo mateix, en dos moments, vaig fer un pas al costat i vaig abandonar la nau. Quinze anys després, continuem aquí. Amb molts de sacrificis, però satisfet pel que hem fet i pel que encara podem fer. La passió juvenil que tenia pels esports es va convertir en una professió, i dècades més tard encara continua ben viva.