Ja hi som, al 2017, i per continuar la tradició molta gent fa els propòsits de principi d'any. Ja sabeu, propòsits que, moltes vegades, comencem amb molta empenta i a poc a poc van quedant pel camí. El més important és que els propòsits que tenen a veure amb la salut, l'exercici i la família no els deixem caure. El mateix hauria de fer l'actual junta del Barça. Ha acabat un any que en termes generals considero molt regular pel que fa a gestió general i de conflictes i situacions poc desitjables. Suposo que no fa falta que torni a fer esment de les diferents situacions, ja que el barcelonisme les coneix perfectament (els meus articles anteriors van plens d'exemples). Però sí que vull centrar-me en un aspecte que em sembla important i que és un dels grans problemes que té el Barça actual. Em refereixo a l'actitud d'aquesta junta, i especialment a la del president Bartomeu davant d'aquestes situacions o escenaris que ens estan fent tant de mal.

Em centraré en un exemple que està ara mateix en molts diaris i tertúlies radiofòniques i que preocupa el barcelonisme, atesa la falta de concreció i poca transparència de les informacions que venen de diferents fonts. Com pot ser que el Barça encara es trobi, de nou, en una situació de clara debilitat perquè el seu entrenador encara no ha dit si renovarà o no. Sembla mentida que el club més important del món estigui en escac per un senyor que, segons el meu parer, ha demostrat constantment que si és algú és gràcies al Barça. De fet, un senyor que ha demostrat que tàcticament no és gaire encertat i que els partits es guanyen per les genialitats d'uns jugadors meravellosos. Com pot ser que el Barça depengui constantment, a l'hora de negociar, dels moviments estratègics i les pressions poc acceptables i menys desitjables de senyors que són treballadors del club i que si són alguna cosa és gràcies al Barça. Aquí podem recordar algun exemple més, com Dani Alves.

Doncs tot això només és culpa de la directiva i, especialment, de l'actitud del seu president. Senyors, és el Barça que ha de marcar els tempos adequats de cada operació, tenint en compte les diferents situacions. Però en el cas de Luis Enrique és totalment inacceptable que el president no doni un cop de puny a la taula i posi una data màxima per tancar l'acord. Aquesta data no pot ser posterior a aquest mes de gener. Però quina broma és aquesta? A veure si tothom comença a tenir clar que aquí el que importa i el que és veritablement gran és el Barça. Tractem tothom amb respecte i honor però que no ens prenguin el pèl. Tots sabem que aquest posició sempre és pren per pressionar i trobar un millor acord. Però no ens oblidem d'un aspecte molt important. Quina és la millor alternativa a un possible acord? En aquest cas qui té la força és el Barça, perquè un altre entrenador el podem trobar. Luis Enrique no trobarà un altre Barça.