Quina broma és aquesta?

Ja hi som, al 2017, i per con­ti­nuar la tra­dició molta gent fa els propòsits de prin­cipi d'any. Ja sabeu, propòsits que, mol­tes vega­des, comen­cem amb molta empenta i a poc a poc van que­dant pel camí. El més impor­tant és que els propòsits que tenen a veure amb la salut, l'exer­cici i la família no els dei­xem caure. El mateix hau­ria de fer l'actual junta del Barça. Ha aca­bat un any que en ter­mes gene­rals con­si­dero molt regu­lar pel que fa a gestió gene­ral i de con­flic­tes i situ­a­ci­ons poc desit­ja­bles. Suposo que no fa falta que torni a fer esment de les dife­rents situ­a­ci­ons, ja que el bar­ce­lo­nisme les coneix per­fec­ta­ment (els meus arti­cles ante­ri­ors van plens d'exem­ples). Però sí que vull cen­trar-me en un aspecte que em sem­bla impor­tant i que és un dels grans pro­ble­mes que té el Barça actual. Em refe­reixo a l'acti­tud d'aquesta junta, i espe­ci­al­ment a la del pre­si­dent Bar­to­meu davant d'aques­tes situ­a­ci­ons o esce­na­ris que ens estan fent tant de mal.

Em cen­traré en un exem­ple que està ara mateix en molts dia­ris i tertúlies radiofòniques i que pre­o­cupa el bar­ce­lo­nisme, atesa la falta de con­creció i poca trans­parència de les infor­ma­ci­ons que venen de dife­rents fonts. Com pot ser que el Barça encara es trobi, de nou, en una situ­ació de clara debi­li­tat perquè el seu entre­na­dor encara no ha dit si reno­varà o no. Sem­bla men­tida que el club més impor­tant del món esti­gui en escac per un senyor que, segons el meu parer, ha demos­trat cons­tant­ment que si és algú és gràcies al Barça. De fet, un senyor que ha demos­trat que tàcti­ca­ment no és gaire encer­tat i que els par­tits es gua­nyen per les geni­a­li­tats d'uns juga­dors mera­ve­llo­sos. Com pot ser que el Barça depen­gui cons­tant­ment, a l'hora de nego­ciar, dels movi­ments estratègics i les pres­si­ons poc accep­ta­bles i menys desit­ja­bles de senyors que són tre­ba­lla­dors del club i que si són alguna cosa és gràcies al Barça. Aquí podem recor­dar algun exem­ple més, com Dani Alves.

Doncs tot això només és culpa de la direc­tiva i, espe­ci­al­ment, de l'acti­tud del seu pre­si­dent. Senyors, és el Barça que ha de mar­car els tem­pos ade­quats de cada ope­ració, tenint en compte les dife­rents situ­a­ci­ons. Però en el cas de Luis Enri­que és total­ment inac­cep­ta­ble que el pre­si­dent no doni un cop de puny a la taula i posi una data màxima per tan­car l'acord. Aquesta data no pot ser poste­rior a aquest mes de gener. Però quina broma és aquesta? A veure si tot­hom comença a tenir clar que aquí el que importa i el que és veri­ta­ble­ment gran és el Barça. Trac­tem tot­hom amb res­pecte i honor però que no ens pren­guin el pèl. Tots sabem que aquest posició sem­pre és pren per pres­si­o­nar i tro­bar un millor acord. Però no ens obli­dem d'un aspecte molt impor­tant. Quina és la millor alter­na­tiva a un pos­si­ble acord? En aquest cas qui té la força és el Barça, perquè un altre entre­na­dor el podem tro­bar. Luis Enri­que no tro­barà un altre Barça.