Fer una pas­se­jada visual per l'A2 ita­li­ana és recu­pe­rar de la memòria els exces­sos del palla­ca­nes­tro a prin­ci­pis d'aquest segle. Equips que van alçar Euro­lli­gues o van arri­bar a finals a qua­tre hi habi­ten, patint el pur­ga­tori del que suposa esti­rar més el braç que la màniga, sense pen­sar en el demà. Alguns van aca­bar bai­xant de cate­go­ria (Vir­tus Bolo­nya) i d'altres han vin­gut de més avall, obli­gats a començar de zero, amb un club nou després que els ori­gi­na­ris fes­sin fallida pels deu­tes. Els casos més sig­ni­fi­ca­tius són el Tre­viso, el For­ti­tudo Bolo­nya i el Mens Sana 1871.

La set­mana pas­sada va viure's un par­tit espe­cial, en la con­ferència est. Per pri­mera vegada en més de set anys, el Vir­tus i el For­ti­tudo van enfron­tar-se. L'ante­rior cop, el 2009 en la Lega, un buz­zer bea­ter de Dusan Vuk­ce­vic va sen­ten­ciar a favor del Vir­tus. El par­tit va ser­vir per demos­trar que el pas del temps ni ha apai­va­gat la passió pel bàsquet a Bolo­nya, ni molt menys la riva­li­tat. En l'única gran ciu­tat d'Itàlia en la qual el fut­bol no és l'esport rei –d'aquí ve la seva deno­mi­nació com a Basket City–, les entra­des es van esgo­tar en minuts i el pavelló de Casa­lecc­hio di Reno va omplir-se de gom a gom (9.000 espec­ta­dors), dei­xant 300.000 euros de recap­tació, xifra històrica en la segona cate­go­ria ita­li­ana. Com si hi hagués el títol en joc i sobre el par­quet s'enfron­tes­sin els Gino­bili, Dani­vo­lic o Rigau­deau, per un cos­tat, i els Myers, Basile o Del­fino, per l'altre, la passió i la tensió van abun­dar tant en el par­quet com a la grada. Al final, l'apor­tació de Mic­hael Umeh, amb pas­sat a Menorca, Múrcia i Valla­do­lid, va deci­dir per al Vir­tus (87-86), amb 29 punts i essent clau en la pròrroga. Era el 104è derbi de la història, i n'hi haurà més en el pre­sent curs. I, de ben segur, en la Lega a curt ter­mini. La seva força, sobre­tot dels seus afi­ci­o­nats, ha permès a aquests i als altres clubs abans citats tenir una segona opor­tu­ni­tat, poder somiar a repe­tir ges­tes com les de fa poc més d'una dècada. Depèn d'ells ara que l'apro­fi­tin. El bàsquet italià i euro­peu en diria bé.