Fer una passejada visual per l'A2 italiana és recuperar de la memòria els excessos del pallacanestro a principis d'aquest segle. Equips que van alçar Eurolligues o van arribar a finals a quatre hi habiten, patint el purgatori del que suposa estirar més el braç que la màniga, sense pensar en el demà. Alguns van acabar baixant de categoria (Virtus Bolonya) i d'altres han vingut de més avall, obligats a començar de zero, amb un club nou després que els originaris fessin fallida pels deutes. Els casos més significatius són el Treviso, el Fortitudo Bolonya i el Mens Sana 1871.

La setmana passada va viure's un partit especial, en la conferència est. Per primera vegada en més de set anys, el Virtus i el Fortitudo van enfrontar-se. L'anterior cop, el 2009 en la Lega, un buzzer beater de Dusan Vukcevic va sentenciar a favor del Virtus. El partit va servir per demostrar que el pas del temps ni ha apaivagat la passió pel bàsquet a Bolonya, ni molt menys la rivalitat. En l'única gran ciutat d'Itàlia en la qual el futbol no és l'esport rei –d'aquí ve la seva denominació com a Basket City–, les entrades es van esgotar en minuts i el pavelló de Casalecchio di Reno va omplir-se de gom a gom (9.000 espectadors), deixant 300.000 euros de recaptació, xifra històrica en la segona categoria italiana. Com si hi hagués el títol en joc i sobre el parquet s'enfrontessin els Ginobili, Danivolic o Rigaudeau, per un costat, i els Myers, Basile o Delfino, per l'altre, la passió i la tensió van abundar tant en el parquet com a la grada. Al final, l'aportació de Michael Umeh, amb passat a Menorca, Múrcia i Valladolid, va decidir per al Virtus (87-86), amb 29 punts i essent clau en la pròrroga. Era el 104è derbi de la història, i n'hi haurà més en el present curs. I, de ben segur, en la Lega a curt termini. La seva força, sobretot dels seus aficionats, ha permès a aquests i als altres clubs abans citats tenir una segona oportunitat, poder somiar a repetir gestes com les de fa poc més d'una dècada. Depèn d'ells ara que l'aprofitin. El bàsquet italià i europeu en diria bé.