Amb 700 mili­ons de pres­su­post, un club com el Barça no es pot per­me­tre tem­po­ra­des de tran­sició, però també és cert que per gua­nyar títols al ritme que ho fa aquest equip hi ha d'haver alguna mena d'ali­ne­ació astral o, dit d'una manera més ter­re­nal, que la majo­ria de coses han de girar rodo­nes dins i al vol­tant de l'equip. La pri­mera set­mana de l'any podria haver estat un bon tram­polí perquè l'equip de Luis Enri­que deixés enrere les fra­gi­li­tats del pri­mer qua­dri­mes­tre de tem­po­rada i comencés a exer­cir de favo­rit en la lliga i la copa, dues com­pe­ti­ci­ons que ha gua­nyat les dues últi­mes cam­pa­nyes. Però no ha estat així. Natu­ral­ment, es pot eli­mi­nar l'Ath­le­tic després de per­dre 2-1 a San Mamés i l'1-1 de Vila-real és un resul­tat nor­mal en el con­text d'una lliga. Fins i tot és nor­mal que el cos demani subrat­llar els qua­tre penals de manual (2 i 2) que els àrbi­tres li han negat a l'equip per començar el 2017. Però és més rea­lista reconèixer que algu­nes coses no van a l'hora, o no hi van encara; des de l'anècdota de dues pilo­tes al pal de Messi que podrien haver can­viat el resul­tat dels dos par­tits, fins a la rellevància de la per­sis­tent irre­gu­la­ri­tat del joc de l'equip, pas­sant per un clàssic en què el Barça va per­do­nar pri­mer i va rega­lar al final. És una evidència que Ney­mar està un pèl desen­fo­cat; va tor­nar així dels Jocs Olímpics i encara no ha recu­pe­rat el seu millor nivell. El tri­dent tam­poc no està espe­ci­al­ment fi en la cul­mi­nació de les juga­des. És pos­si­ble (i ine­vi­ta­ble) que la por­te­ria esti­gui a un nivell més baix que quan Ter Ste­gen i Bravo com­pe­tien pel lloc. És pro­ba­ble que algu­nes de les coses que apor­tava Dani Alves hagin dei­xat algun buit per omplir. És segur que els fit­xat­ges han reforçat la ban­queta, però els falta temps per millo­rar l'equip titu­lar. És alta­ment pro­ba­ble que la neces­si­tat d'adap­tar-los i les rota­ci­ons hagin debi­li­tat el patró de joc de l'equip durant més temps del que la com­pe­tició (o el Madrid) estan con­ce­dint al Barça. I qui ens asse­gura que les matei­xes incer­te­ses de Luis Enri­que a l'hora de plan­te­jar-se la reno­vació no tenen algun punt de con­nexió amb les irre­gu­la­ri­tats de l'equip. No hi ha tem­po­ra­des de tran­sició, però sí tran­si­ci­ons necessàries, i la rea­li­tat és que en aquest moment el Barça con­ti­nua sent can­di­dat a tot, però no és favo­rit a res. La set­mana de Reis per si sola no defi­nirà la tem­po­rada, però el mes de gener pot­ser sí. El Barça pot­ser està ben encar­ri­lat, però li falta velo­ci­tat de cre­uer i de seguida. I aquí serà neces­sari que en les pròximes set­ma­nes tots ple­gats posin a la gra­e­lla tota l'ambició pos­si­ble i la màxima con­vicció en el què i el com.