Amb 700 milions de pressupost, un club com el Barça no es pot permetre temporades de transició, però també és cert que per guanyar títols al ritme que ho fa aquest equip hi ha d'haver alguna mena d'alineació astral o, dit d'una manera més terrenal, que la majoria de coses han de girar rodones dins i al voltant de l'equip. La primera setmana de l'any podria haver estat un bon trampolí perquè l'equip de Luis Enrique deixés enrere les fragilitats del primer quadrimestre de temporada i comencés a exercir de favorit en la lliga i la copa, dues competicions que ha guanyat les dues últimes campanyes. Però no ha estat així. Naturalment, es pot eliminar l'Athletic després de perdre 2-1 a San Mamés i l'1-1 de Vila-real és un resultat normal en el context d'una lliga. Fins i tot és normal que el cos demani subratllar els quatre penals de manual (2 i 2) que els àrbitres li han negat a l'equip per començar el 2017. Però és més realista reconèixer que algunes coses no van a l'hora, o no hi van encara; des de l'anècdota de dues pilotes al pal de Messi que podrien haver canviat el resultat dels dos partits, fins a la rellevància de la persistent irregularitat del joc de l'equip, passant per un clàssic en què el Barça va perdonar primer i va regalar al final. És una evidència que Neymar està un pèl desenfocat; va tornar així dels Jocs Olímpics i encara no ha recuperat el seu millor nivell. El trident tampoc no està especialment fi en la culminació de les jugades. És possible (i inevitable) que la porteria estigui a un nivell més baix que quan Ter Stegen i Bravo competien pel lloc. És probable que algunes de les coses que aportava Dani Alves hagin deixat algun buit per omplir. És segur que els fitxatges han reforçat la banqueta, però els falta temps per millorar l'equip titular. És altament probable que la necessitat d'adaptar-los i les rotacions hagin debilitat el patró de joc de l'equip durant més temps del que la competició (o el Madrid) estan concedint al Barça. I qui ens assegura que les mateixes incerteses de Luis Enrique a l'hora de plantejar-se la renovació no tenen algun punt de connexió amb les irregularitats de l'equip. No hi ha temporades de transició, però sí transicions necessàries, i la realitat és que en aquest moment el Barça continua sent candidat a tot, però no és favorit a res. La setmana de Reis per si sola no definirà la temporada, però el mes de gener potser sí. El Barça potser està ben encarrilat, però li falta velocitat de creuer i de seguida. I aquí serà necessari que en les pròximes setmanes tots plegats posin a la graella tota l'ambició possible i la màxima convicció en el què i el com.