En l'expedient de la junta, i concretament en el dels seus executius, quedarà la taca de la destitució, i humiliació, a Pere Gratacòs. Aquesta manera tan dictatorial de fer no és nova, especialment per part d'un executiu que sembla que ha agafat les formes d'un exdirector general.

La velocitat de l'actualitat, i com es van amuntegant els partits, fa que l'adéu del tècnic quedi lluny i que li quedi molt poc per passar a l'oblit. Aquesta gestualitat dels executius de Bartomeu no ha estat apropiada ni justa. Aquesta gestualitat del Barça no té res a envejar a la d'un règim dictatorial. Que lluny queda el Barça de la campanya electoral, tot ensucrat i edulcorat. Quanta mentida i misèria, avalada per la falta de lideratge i de no saber on són dels actuals gestors. És d'una misèria humana, l'actuació del club amb l'exentrenador, que per vergonya de Bartomeu a Albert Soler hauria d'acabar de la manera següent: amb Messi pronunciant-se només per demanar la reincorporació de Gratacòs.

Tan poca confiança deuen tenir en la continuïtat de Messi, que qualsevol que obri el bec parlant de l'argentí els deu fer pensar que el jugador podria entendre que hi ha una provocació expressa del club contra la família. Des del 2010, segueixen sense assabentar-se de com funciona el negoci, com es tracten els jugadors i què és el que s'ha de fer per portar una estrella. Insisteixo que m'agradaria que Bartomeu guanyés aquest desafiament i que Messi acabés renovant.

Messi ho és tot. Ho sap ell, ho sap el club i ho saben tots els barcelonistes, excepte el tres per cent que un dia Sandro Rosell va dir en una entrevista que era el percentatge de socis que vendrien l'argentí. I, a més, Messi sap que ho és tot perquè ha tingut al seu costat Xavi, Iniesta, Busquets, Piqué i, recentment, Neymar i Luis Suárez. Ho té tan clar que quan rep un premi el primer que fa és agrair-ho als acompanyants d'aquest viatge. Tant és així que Messi ho ha dit més d'un cop: que tot ho deu als seus socis blaugrana.

Desdramatitzant les paraules de Gratacòs, l'extècnic català simplement va fer servir una frase que sovint utilitza el mateix argentí: que tot ho deu al Barça i als companys amb qui ha crescut. I és tan certa aquesta afirmació que la sostenim tots, en època d'estiu, a l'hivern i en l'àmbit d'una negociació per renovar. Poc deuen conèixer Messi per pensar que s'ha pogut molestar amb el que va dir Gratacòs.

Gratacòs, com Carles Rexach, és un personatge que va a la seva i que té el seu propi discurs. No se li pot negar el seu barcelonisme i quan parla acostuma a ser força honest, per això, al marge que agradi o no, molta gent el vol escoltar.

Si el Barça pensava que per aquests personatges es podia produir el que ells temen que sigui una fuita en forma de declaracions cada cop que surti el nom de Messi, el més fàcil hauria estat parlar amb ells o evitar el contacte amb la premsa. Tan radical? Bé, si estan disposats a tallar el cap amb aquesta facilitat, doncs sí.

Entenc que el Barça vulgui tenir un discurs unificat i que tothom vagi en una direcció, però si abans no es treballa la prevenció amb aquests esperits lliures que són els esportistes, el més normal és que algú que no està entrenat per seguir consignes mediàtiques pugui dir alguna cosa que un altre amb la pell massa fina pugui interpretar com un error monstruós.

De tota manera, el mal ja està fet, i la humiliació a què Bartomeu i Soler han sotmès Gratacòs només es podria redreçar amb una ordre de Messi, que sí que seria del tot... humiliant.